FEM UN PAI I TOT ARREGLAT

El cap de setmana vaig estar ajudant mon pare a replegar les olives d’uns camp prop de la Mont-ravana. Ja sabeu, eixes coses que fan els fills per tindre una estona i poder xerrar amb tranquil•litat amb els pares, la família i relaxar-se un poc. La veritat es que poc queda ja d’aquella tranquil•litat que es respirava els caps de setmana on tota la família anàvem a replegar les olives i allò es convertia en tot una festa. Igual algú ho converteix en negoci: “relaxa’t recollint olives en mig de la natura o coses similars”. Temps al temps.
En una d’eixes xarrades el pare em contava una història curiosa. Fa poc de temps el bancal del costat del nostre, un pelat pedregós de secà i sense aigua que era municipal i on els militars solien acampar quan feien maniobres per allí, va eixir a la venda. Mon pare va renunciar a comprar-lo conscient de que allí no podia plantar res. Perquè gastar-se diners en un tros de terra improductiva? Doncs mira per on un bon dia el veí, ja major, li va preguntar extranyat perquè no l’havia compra’t al que mon pare va respondre el que ja hem comentat. El vell li va contestar: “Home, això s’arregla de seguida, te fan un PAI i arreglat. Uns xaletets i a viure”.
La gent major, tant arrelada a les seues coses i la seua terra renuncia a allò que ha sigut sempre seu i els ha donat de menjar per uns diners fàcils. Caldrà preguntar-se què hem fet mal, perquè possiblement els nets d’eixe home no menjaran bitllets el dia de demà.