Consciència nacional

Ahir estava a la Pobla, i em vaig acostar a la presentació del disc de Pep Gimeno “Botifarra”, dins de la magnífica iniciativa de la regidoria d’ús i promoció del valencià, que promou tant la música com els nostres escriptors en valencià. I és que com vaig dir temps enrere, l’aposta per la normalització del valencià és un fet als llocs on el BLOC governa. Prendrem exemple per a Llíria a partir del mes de maig.
Del que realment interessava, la part musical, només puc dir que em va impressionar més encara del que pensava. Ja coneixia el treball d’aquest homenot, però la seua actuació en directe m’ho va confirmar. Amb poca cosa més que la seua veu i una guitarra vaig veure una música sincera i senzilla, que de seguida t’arriba a l’ànima, en la veu d’un cantant simplement magnífic. Cants de batre, masurques, jotes, peteneres, en la veu d’aquest home fa recordar un passat no massa llunyà que els valencians insistim en oblidar. Hem fan veritable llàstima l’abandó sistemàtic que s’ha produït des de ja fa massa temps a tot allò que supose recuperació de la música valenciana, convertint un dels nostres signes identificatius en un folclorisme decadent. Cap concessió a una mínima recuperació nacional.
Per això, en la veu del Botifarra, les seues interpretacions sonen com punyalades dins la consciència de tots aquells qui tenim la responsabilitat de canviar això. Contaven i conten que qui perd els orígens per la identitat. Doncs això.