Ja fa temps que vinc plantejant-me una pregunta preocupant:
Què considera “normal” un valencià?
Ara per ara, pareix que per a un valencià és “normal” tindre un sistema sanitari molt deficient amb llistes d’espera inacabables o una quantitat ridícula de llits hospitalaris. Un valencià considera “normal” que les escoles públiques tinguen barracons i que el nostre sistema educatiu estiga al capdavant del fracàs escolar de tot l’estat. Un valencià també considera “normal” que els serveis de transport públics siguen lents, inadequats i deficients. No?
Com no podria ser d’altra forma, un valencià considera “normal” que tant el seu sistema productiu històric,l’agrícola i l’industrial, com el seu entorn, siga destruït en favor d’un prostituït vocable: creixement sostenible, que realment només amaga un fals urbanisme incontrolat. I perquè no, un valencià considera “normal” que els polítics siguen corruptes, que neguen les evidències i manipulen els mitjans informatius amb campanyes de propaganda que amaguen els problemes.
La gent del BLOC ens resistim a creure en eixa normalitat imposada i que el poble continue pensant que totes eixes “normalitats” que ens han fet creure no tenen solució. Massa temps de mentides, de vendre fum, de corrupció, han creat un sentiment de rebuig i desprestigi de la classe política, d’acord. Però som tots iguals? Evidentment no, encara que continuen posant-nos a la gent honesta que treballa pel nostre país al mateix sac que aquells que només desitgen el poder per ell mateix.
Des del BLOC continuarem pensant que encara queda temps, mentre existisca un projecte de país que crega en un altra forma de fer política. Propera a la gent, sensible amb les seues necessitats, honesta, íntegra, defensora d’un territori que puguem deixar als nostres nets. O no és açò el que caldria fóra “normal” en un partit polític?
Perquè sense dubtes, nosaltres sí que desitgem amb totes les nostres forces acabar amb eixes “normalitats” que els actuals governants ens estan condemnant a patir d’una forma quasi perpètua.
Ara per ara, pareix que per a un valencià és “normal” tindre un sistema sanitari molt deficient amb llistes d’espera inacabables o una quantitat ridícula de llits hospitalaris. Un valencià considera “normal” que les escoles públiques tinguen barracons i que el nostre sistema educatiu estiga al capdavant del fracàs escolar de tot l’estat. Un valencià també considera “normal” que els serveis de transport públics siguen lents, inadequats i deficients. No?
Com no podria ser d’altra forma, un valencià considera “normal” que tant el seu sistema productiu històric,l’agrícola i l’industrial, com el seu entorn, siga destruït en favor d’un prostituït vocable: creixement sostenible, que realment només amaga un fals urbanisme incontrolat. I perquè no, un valencià considera “normal” que els polítics siguen corruptes, que neguen les evidències i manipulen els mitjans informatius amb campanyes de propaganda que amaguen els problemes.
La gent del BLOC ens resistim a creure en eixa normalitat imposada i que el poble continue pensant que totes eixes “normalitats” que ens han fet creure no tenen solució. Massa temps de mentides, de vendre fum, de corrupció, han creat un sentiment de rebuig i desprestigi de la classe política, d’acord. Però som tots iguals? Evidentment no, encara que continuen posant-nos a la gent honesta que treballa pel nostre país al mateix sac que aquells que només desitgen el poder per ell mateix.
Des del BLOC continuarem pensant que encara queda temps, mentre existisca un projecte de país que crega en un altra forma de fer política. Propera a la gent, sensible amb les seues necessitats, honesta, íntegra, defensora d’un territori que puguem deixar als nostres nets. O no és açò el que caldria fóra “normal” en un partit polític?
Perquè sense dubtes, nosaltres sí que desitgem amb totes les nostres forces acabar amb eixes “normalitats” que els actuals governants ens estan condemnant a patir d’una forma quasi perpètua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada