Ultimament... "ultimamente ando algo perdido" que diria Ismael Serrano. Açò era conya, evidentment. Pareix ser que comence a patir el síndrome del faquir (serà la política) i els comentaris que em fan o em deixen de fer poc m'afecten ja, sinó em suposen una aportació possitiva a la meua vida,amb el conseqüent creixement personal, i en correlació a la dels altres (o no formem part d'un tot). Desitjaria evitar aquest procés però supose que la diversitat d'opinions, xafardejos, comentaris i posicions no deixen lloc a cap dubte.
Amics, en quan deixe de ser jo, feu-m'ho saber. Promet tornar a recorrer els carrers del Raval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada