Ahir de vesprada, en plena "recuperació postelectoral" vaig decidir agafar la bicicleta i vaig fer una volta. El camí el tenia clar: la ruta del colesterol, que diuen al poble, camí de Sant Vicent. Però vaig fer una volta un poc més gran per passejar per les urbanitzacions de l'entorn de Sant Vicent. Puig i Lis,, Safareig, Jardí de Lauro, Oasis de Sant Vicent... i vaig recordar l'època en la qual els amics i jo feiem pols aquells camins a l'estiu per acudir a les festes que organitzaven els veïns de les urbanitzacions. Vaig parar a Safareig i recordí que l'estampa era la mateixa que en la meua època de"mozo" i res havia canviat. Camins mal fets, cables per l'aire, desordre urbanístic generalitzat, i tot el que ja sabem que també passa a altres pobles.
Alguna cosa hem fet malament a Llíria quan la gent que ha anat venint al nostre poble a viure, i especialment a les urbanitzacions ha recolzat un model de fer política que va directament en contra de la solució als seus problemes. Massa tard hem reconegut les errades i la falta de planificació, i senzillament ens ha pillat el bou. Les polítiques populistes han fet la resta i ens han portat fins on estem. Vorem si amb temps podem arribar a situacions positives, una volta clarificats molts dels problemes. Més val tard.
Demà comentaré uns escrit d'un amic meu. Salvatge en els seus plantejaments té més raó que un sant (disculpen els creïents, coses de la meua formació escolar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada