EDUCACIÓ MADE IN PP

Aquesta setmana, com cada inici de curs s’ha produït la compareixença del Conseller d’Educació per valorar l’inici del curs escolar. Una més dirien alguns. Però aquestos inicis també demostren les formes de govern i com de diferent es poden fer les coses segons les intencions al respecte.

Per una banda comencem el curs amb la novetat del bo-llibre que ha venut el PP -això ho fa de forma impecable- com una meravella per a les famílies, quan tots sabem que ja fa anys que molts ajuntaments estan pagant dels seus pressupostos la totalitat dels llibres per als alumnes, i no els 117 € que ofereix la Conselleria, i que no cobreix la totalitat dels llibres per als xiquets. Podríem entrar a parlar del fet que només primer i segon de primària tinguen eixe bo, però des del BLOC anem més enllà. Evidentment en un ensenyament públic i universal els llibres de text necessàriament tenen que ser gratuïts, però caldrà establir per part de la pròpia administració la rendibilitat d’eixe enorme esforç econòmic a través de la col·laboració amb mestres, editorials i comunitat educativa. Perquè, pot ser molt fàcil la fórmula “llibres gratis per a tots”, molt rendible políticament, però que no entra al fons de l’assumpte en molts aspectes. No s’ha parlat del perquè els llibres de text són tan cars quan, es podria abaratir el seu cos amb projectes de col·laboració entre professorat i editorials que convertisquen els manuals en veritables recolzaments al treball i no en l’únic útil de treball. Però clar, estem parlant de veritables canvis conceptuals de l’educació, molt més profunds que el simple i electoralista – com negar-ho- “llibres gratis per a tots”.

Per un altra banda a mí personalment m’ha cridat també l’atenció el terme del conseller aules provisionals, que considera moltes voltes millor que les convencionals dels centres. Li dona la raó, i tota: treballe a un centre on ocorre exactament això i que porta més de vint anys esperant un nou centre que no arriba mai. La llàstima està en que el nostre pati és tan menut que no cap ni una d’eixes aules tan guais que ens ven el conseller. Llàstima que no tinguem magatzems per utilitzar com a aules, o classes que poder dividir, com ha passat enguany als col·legis públics de Llíria, perquè, guais, guais, seran eixes solucions educatives, però pareix ser que la imatge no els agrada massa i per això no els han posat als dos col·legis de Llíria.

Tot açò, evidencia la falta de planificació educativa d’un govern, que torna a carregar contra el govern central en temes de financiació – ara mare- que ells sigueren incapaços de reclamar-li al seu Jose Mari Aznar de l’ànima, i què, tenint raó en la necessitat de reclamar més diners -nosaltres sempre hem mantés que aportem molt més del que rebem- , queden en evidència davant les greus mancances que ells han sigut incapaços de previndre amb una planificació coherent i seriosa.

Almenys em queda una esperança. El primer dia de setembre vaig vore el cartell per a la construcció del nou centre on treballe. Evidentment, i sense cap dubte ja naix menut- com no, planificació educativa made in PP- perquè, clar, és molt complicat preguntar a l’ajuntament quantes vivendes s’estan construint o pensa planificar al seu PGOU, i treballar en eixe camí. Ben mirat, sempre ens quedarà això d’utilitzar magatzems i dividir classes, que això els de Llíria ho fem molt be.