El meravellós i no menys inquietat llibre d'Aldus Huxley Un món feliç, ens introdueix en un món futur on tot és perfecte, meravellós, estudiat i controlat. Cadascú té la seua funció predefinida quan naix, segons la categoria per la qual ha sigut incubat: Alfa, Beta, Epsilons...Tot és perfecte, tot està medit i calculat.
Als pressupostos ens passa igual. Tot és perfecte. Despeses i Ingressos coincideixen al cèntim, sense que qualsevol possible modificació altere eixe equilibri perfecte.
Com ja he comentat un altra vegada, pareix que anem pillant el truc de l'actual equip de govern. Sabedors que els ingressos seran majors, pressuposten a la baixa, i així tindran uns remanents (o siga, diners que sobren) per a poder posar-los on els convinga. Que els ha paregut la jugada? Personalment, una meravella. Així poden anar tapant "foradets" i dedicar diners a "xicotetes obres socials", que sempre hi ha qui demana per ahí. Clar, veritat?
Llàstima que, com al llibre Huxley, sempre aparega un Salvatge que els traga els colors...
Als pressupostos ens passa igual. Tot és perfecte. Despeses i Ingressos coincideixen al cèntim, sense que qualsevol possible modificació altere eixe equilibri perfecte.
Com ja he comentat un altra vegada, pareix que anem pillant el truc de l'actual equip de govern. Sabedors que els ingressos seran majors, pressuposten a la baixa, i així tindran uns remanents (o siga, diners que sobren) per a poder posar-los on els convinga. Que els ha paregut la jugada? Personalment, una meravella. Així poden anar tapant "foradets" i dedicar diners a "xicotetes obres socials", que sempre hi ha qui demana per ahí. Clar, veritat?
Llàstima que, com al llibre Huxley, sempre aparega un Salvatge que els traga els colors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada