NI AMB CENT CARRILS PER BANDA

(article publicat a la web del BLOC de Llíria)

A principis dels anys 90, amb l’acabament de la primera autovia de Llíria, les expectatives de prosperitat i creixement que es van obrir per al Camp de Túria van ser notables. L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria (IDECO) ja en aquells moment, i dins del procés de reflexió al voltant de la nostra comarca que suposaren els seus dos primers congressos, analitzava l’impacte social i econòmic que anava a suposar l’autovia, així com també els perills de no planificar un desenvolupament ordenat, que el mateix institut va reflexar magníficament al seu tercer congrés amb un títol més que ajustat a la realitat: El Camp de Túria, una comarca diluïda. Les aportacions d’aquest congrés sigueren replegades al quadern Lauro (2002) on professors com Josep M.Jordan o Josep Sorribes reflexionaven davant allò que ens venia al damunt als veïns i veïnes del Camp de Túria amb la nova autovia. Utilitzant unes frases del propi Jordan, “tot ha anat encara més de pressa del previst. Al capdavall, sembla que la comarca es dilueix enmig d’un procés d’urbanització salvatge. Resulta engolida per aquesta”.

Engolida, arrasada en diríem altres en favor d’un creixement irresponsable– un informe recent de la Universitat de València indica que els avanços en benestar i desenvolupament humà dels valencians les dues últimes dècades s’han traduït en un cost ambiental desorbitat - que a portat a la nostra comarca a un desequilibri extraordinari en relació a les necessitats d’infrastructures, serveis bàsics com educació, sanitat, benestar, pèrdua del territori i el que és molt pitjor i ho descrivia a aquell congrés comarcal Josep Sorribes “a un engoliment del Camp de Túria, i de la seua pròpia personalitat dins l’ àrea Metropolitana de València”.

És més que previsible que la nova autovia ara ja ampliada a tres carrils, torne a convertir-se en el mateix que als anys noranta del passat segle, en un potent motor de desenvolupament incontrolat, però aquesta vegada amb l’agreujant que tots sabem ja els efectes de l’anterior ocasió.

Si remunteu l’autovia des de Burjassot fins a Llíria observareu l’exemple de desenvolupament de la nostra comarca, amb una seguida inacabable de noves vivendes i polígons en procés que formen un continu fins a La Pobla de Vallbona i que suposaran un augment de població segons els càlculs de la Plataforma per un Camp de Túria habitable que ens situaria en uns 500.000 habitants, sense comptar amb tot el desplegament de polígons industrials que es prepara.

Tot açò amb el vist i plau del Consell de la Generalitat que ha permés d’una forma irresponsable l’extensió d’un model de desenvolupament extensiu que comença a fer aigües per tots els costats, com ho demostren els alarmants índex d’augment de la delinqüència en les àrees residencials similars com serien el Baix Segura i concretament, Torrevella. Eixe és el futur que espera a la nostra comarca?
Els propis tècnics de la conselleria d’Infrastructures i Transports reconeixen que aquesta és la última, que l’autovia de Llíria no es podrà ampliar més. No “en caben” més carrils. Que farem quan en sis anys -que són els càlculs que fan els tècnics- es torne a col·lapsar?

Sense una planificació de les infrastructures adequada, que supose la millora sensible de les comunicacions de tot tipus entre els pobles del Camp de Túria, al mateix temps que ens acoste a València amb unes freqüències molt més curtes de pas i un augment significatiu del transport públic; sense una planificació dels serveis bàsics com són els educatius amb previsions reals de població, coordinant els departaments urbanístics i educatius d’ajuntaments i conselleries; o els sanitaris, tant pel que fa a la millora de les dotacions de centres de salut com del futur hospital de Llíria que ja naix menut per a la nostra comarca i la Serrania; en definitiva, sense una planificació global de quina comarca volem deixar als nostres fills una vegada el boom urbanístic passe i ens quedem amb tots els problemes derivats d’eixa falta de planificació, difícilment podrem evitar eixa dissolució de la qual ens parlaven fa uns anys els experts.

En mans de tots està impedir-ho, tant pel futur dels nostres pobles, com pel futur d’una comarca vertebrada i amb personalitat pròpia.