30 d’abril 2008

Adéu Eduardo, adéu


El meu Eduardo se la pira. Amb qui me posaré ara per tirar-li totes les culpes del comportament popular? A nostre senyor baixat dels cels Camps?

Eduardo se'n va a l'empresa privada a guanyar més dinerets (o forrar-se, que a ell li agradava més utilitzar) i deixa tota l'empastrada que estan fet al PP el seu amic Rajoy i cia.

Per això sempre m'ha agradat Eduardo. Sabia perfectament el que volia en cada moment, i vaja que ho va aconseguir: primerament va ser alcalde de Benidorm amb l'ajuda d'una trànsfuga. Després - i això sí que és mèrit seu- va armar un partit per tirar fora el PSOE de la Generalitat, instaurant un estil de govern que és el meu motiu principal d'admiració -espere que pugueu notar la meua ironia, o la socarroneria, tant se val -.

Sempre m'ha paregut notable eixe estil personal que li va imposar al seu govern, i que després continuaren amb èxits altres. Si la manipulació, la propaganda, la mentida i el populisme tingueren que tindre cara, pense que seria la del senyor Zaplana, Eduardo. Un estil que l'acompanya fins l'últim moment, en la seua fugida, sempre planificada i deixant les puses als altres. Simplement genial.

Gran mestre de la política fem, eixa que fa que la gent desconfie dels polítics per exemples com els d'Eduardo. Fins sempre, campeón.