Tambors de guerra

Allà per meitat del mes passat em va agafar un cabreig monumental pel transvasament d'urgència a Barcelona, i la poca capacitat del govern socialista per explicar el que estava fent.

Ara ens apareix el tamborilero pepero, Andrés Martínez, encarregat de violentar llauradors dels sud del país, fent-li un gran favor al govern socialista, en teoria - perquè pense que no ho tornaran a aprofitar-, i se li ocorre vendre drets d'aigua de Villena a una empresa embotelladora. Clar, com les desgràcies no venen soles, va i es descobreix, -home que justet-, que el tal Martínez és el propietari del lloc on es farà l'embotelladora, i també té unes finquetes a mitges per requalificar i fer unes 1200 cases amb camp de golf inclòs a la mateixa zona. I eixe és el llaurador que té que salvar les terres del Vinalopó?

Però encara queda més, perquè si es revisa la notícia amb atenció, o sense, trobarem gent molt singular amb propietats en eixa zona.

Continue pensant el mateix que fa un més, o siga, que ZP i els seus continuen sense enterar-se ni aprofitar el moment. (Total, tenen prou amb Catalunya, Aragó i País Basc).

Respecte a nosaltres, em pareix molt encertat el document que va fer públic el BLOC en aquells primers moments d'enfrontament, buscant acords i solucions als problemes, i que va passar inadvertit -coses dels poders mediàtics que no ens són mai favorables-.

Però per damunt de tot tinc la preocupació que aquest problema real que tenim, passe a convertir-se en un enfrontament entre territoris, entre regants i veïns, per estúpides guerres entre polítics vulgars, incapapaços de mirar més enllà del vot que li dona dret a una cadira cada quatre anys i posar trellat on només estan aconseguint posar en marxa els tambors de la guerra.