La setmana passada un periodista em va contar una historieta. Dins d’una xarrada informal amb un grup de coneguts ens va contar algunes de les historietes de la seua vida, i recordava com va ser el seu primer treball. El va contractar un diari d’eixos menuts de la capital, que possiblement ja ha desaparegut, per realitzar algun que altre reportatge i entrevistes a personatges públics. El xic, molt mirat ell, va tindre l’ocurrència de preguntar la tendència del periòdic i li contestaren –tal qual- que “eren propers al PSOE”. El xic es posa a treballar i en la primera entrevista que li manen, no se li ocorre altra idea que fer-li una entrevista a Carmen Alborch, - eren “propers al PSOE, no?- que és una de les falleres majors del regne de les Espanyes, regina de saraos i festes de guardar, però ara mateix, regidora de l’Ajuntament de València.
El dia després de publicar l’entrevista, -perquè la publicaren- li arriba el cap del diari, amb un sobre. Era la seua liquidació i la carta d’acomiadament. “No donava el perfil que estaven buscant per treballar allí. Moltes gràcies i adéu”.
Benvingut al meu país. Al país dels valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada