Ahir vaig tindre l'oportunitat d
e tornar a vore una antiga alumna que començà el seus estudis musicals perquè tenia tanta admiració per Lisa Simpson com pel saxòfon que ella tocava. Volia tocar el saxòfon perquè admirava a Lisa, i admirava a Lisa perquè tocava el saxòfon. Hui és un actiu més de la Unió, la meua societat musical, una més de les societats representades per la Federació de Societats Musicals, i que el Consell de la Generalitat considera que té que rebre menys diners dels que li havia promés.
Les societats musicals valencianes són molt més que una banda de música, una orquestra o un cor on desenvolupar les passions musicals perquè repleguen moltes de les formes de ser de les persones que les conformem. Independentment d'ideologies, opinions i orígens socials, suposen una part més d'eixe coret i sentiment propi dels valencians i valencianes.
e tornar a vore una antiga alumna que començà el seus estudis musicals perquè tenia tanta admiració per Lisa Simpson com pel saxòfon que ella tocava. Volia tocar el saxòfon perquè admirava a Lisa, i admirava a Lisa perquè tocava el saxòfon. Hui és un actiu més de la Unió, la meua societat musical, una més de les societats representades per la Federació de Societats Musicals, i que el Consell de la Generalitat considera que té que rebre menys diners dels que li havia promés.Sovint les situacions arriben, d'altres es busquen i d'altres, simplement ocorren perquè tenen que ocórrer però el temps ens posa a tots al nostre lloc. Respecte a les societats musicals, el govern de Llíria acaba de perdre un tren. Un tren que ja no tornarà i del qual, se'n penediran quan reconeguen que el fet de ser i sentir-se valencià està per damunt del fet de pertànyer al partit que governa els valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada