Fa uns anys, com tots sabeu, Llíria era una gran extensió de producció vinícola. Jo mateix, participava de ben menut en la verema, i acudíem tota la família per replegar el raïm. Arribà un moment en què ens digueren que clar, que la UE ens “ajudava” a arrancar les nostres plantacions i canviar-les per altres. La meua família, va fer el mateix que la majoria dels llauradors, arrancar, i canviar la producció per un altre cultiu que ens venien com més rentable: la taronja. Evidentment aquell canvi no ens va solucionar res perquè com l’altre dia recordava el meu iaio, als anys 70 ja cobrava les taronges al mateix preu què les estan pagant a dia de hui, i d’això fa més de 30 anys.
Les conclusions poden ser evidents, nefastes per al món agrícola però si cert és que el llaurador ha tingut un anquilosament històric, sense apostar clarament per un futur cada volta més negre, els successius govern tant de la Generalitat, com de l’Estat Espanyol, no ens han aportat res. No volen? No saben? O el pitjor, passen? Encara esperen el manà dels PAI’s?
Les conclusions poden ser evidents, nefastes per al món agrícola però si cert és que el llaurador ha tingut un anquilosament històric, sense apostar clarament per un futur cada volta més negre, els successius govern tant de la Generalitat, com de l’Estat Espanyol, no ens han aportat res. No volen? No saben? O el pitjor, passen? Encara esperen el manà dels PAI’s?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada