Mentires arriscades

Últimament m'ha pegat per això dels títols de les pel·lícules, dels fantàstics títols que tenen algunes d'elles, i m'ha paregut adequada una d'aquelles de fa uns anys, per fer referència a dues o tres afirmacions d'eixes que pareixen veritats absolutes. Em referisc a l'anunci de la construcció d'una residència de discapacitats, d'una comissaria de policia autonòmica i d'una escola infantil, que ha fet el govern de Llíria les últimes setmanes.
Respecte a la residència, llegint la lletra menuda un es dona compte de l'engany al qual ens han sotmés als llirians els darrers anys, perquè només s'anuncia - això sí, amb la visita de la consellera de benestar social i comunicat oficial- un protocol, res de la construcció. Han perdut quatre anys i la residència no s`ha construit, que era el que teníem signat fins ara. Ni crec que ho facen en aquesta legislatura. Ho dubte molt.
Pel que fa a la comissaria, el mateix. Per molta data d'inici de construcció, tots sabem que la Generalitat NO TÉ UN CLAU, i per tant, de construcció res de res. Això sí, segona visita del conseller a fer-se la foto. La primera recorde que "uns del BLOC" li obligaren a suspendre la inauguració un més abans de les eleccions ( "però que se han creido esos del BLOC", m'han dit que anava cridant una alt càrrec del PP per Governanció quan s'enterà que la junta electoral els prohibia l'acte). Ni un clau, repetisc. Però crec que encara tornarà a fer-se un altra foto. A temps.
I de l'escoleta. Mare meua l'escoleta! Hui mateix m'he trobat a Vicent Lis pel carrer, l'antic regidor de l'ajuntament, i un dels que més força junt a nosaltres ha fet per reclamar l'escoleta pública, i li ho he comentat. Un poc escèptic pareix que s'ha quedat, perquè no s'ho creu fins que no ho veja. Igual que jo. Una nova concessió administrativa? Amb quines condicions? En uns terrenys que només tindran cedit l'ús però no la propietat? Recordeu quina va ser l'última d'aquest tipus? I com ha anat?
Algú sap quan són 400 dracmes?

Més control i poder

Al pas que anem, vaig a tindre que crear una secció al respecte d'aquestos temetes del control i del poder. Ja m'ho pensaré.

El cas és que aquesta setmana, s'ha escampat un xicotet rumor per poble. Com tots sabreu, la meua banda, la Unió, està passant per uns moments complicats: retall de les subvencions de la Generalitat, dimissió de la seua junta directiva, eleccions a nova junta, i moltes més històries internes que a ningú importen massa perquè són de consum intern.
Però el que sí que vos pot, - i ens pot interessar a totes i tots- és eixe xicotet rumor que m'han fet arribar, i que diu que tot un conseller de la Generalitat - eixe que s'aplega a Llíria tots els anys a ensenyar-nos maquetes de comissaries de policia autonòmica- , i tot un president de l'entitat bancària més gran del nostre país, han estat a Llíria per arreglar l'assumpte de la Unió. Supose que tots entendrem el que vol dir arreglar en aquest cas. Control i poder. Ben facilet. I nosaltres trenta anys barallant-nos per banderetes...

De verbs, copulatius. I de la còpula dels verbs.

Segons tinc entès, els verbs copulatius tenen una funció d’enllaç, donat que no tenen significat per sí mateixos, serveixen per enllaçar (copular) entre dues parts d’una frase. Fent una xicoteta interpretació d’aquesta funció dels verbs, i atenent a les notícies sorgides al voltant de l’acord de les Executives Nacionals de BLOC i Iniciativa, i de les derivades que açò podria tindre, ací teniu el meu repàs als verbs copulatius que ens poden servir per enllaçar ( o copular ) a les diverses parts i actors en aquesta nova situació:

SEMBLAR O PARÈIXER: Sembla que les Executives han arribat a un acord. O almenys ho pareix.

ESTAR: Està tot decidit? No, o almenys no tindria que estar-ho. Estem d’acord?

SER: El BLOC és la força majoritària del valencianisme polític. Ho és.

RESULTAR: Resulta que el proper dia 19 hi ha Consell Nacional, màxim òrgan de decisió del BLOC entre congressos; i jo, modestament, a l’igual que la resta dels consellers nacionals del meu partit, tinc un vot per a eixe dia. Quants vots té cadascun dels qui parlaran, escriuran i dissertaran els propers 15 dies al voltant de la conveniència o no d’aquest acord, i sense la informació necessària i adequada? Til·la. Molta til·la.

Comença a escampar...

Molt bé, gràcies

El concert del passat dissabte va ser tota una festa, i sobretot va servir per reafirmar el que digué el president de la Federació d'Instituts del País Valencià, Josep Vicent Frechina: “el concert d’avui és també una invitació a l’esperança. Dalt de l’escenari es dibuixarà, de forma nítida i explícita, el país que podríem ser, el futur que ens podria esperar. Un país i un futur de confluències i enriquiment, d’identitats arrelades i hospitalàries que convergeixen per créixer juntes. No sé si ho tindreu tan clar com jo, però si em donen a triar, jo vull viure en el país que ens proposen Miquel Gil, Pep Botifarra, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria”. Doncs això, calen més paraules?

Assistí molta gent, encara que no tinguérem cap recolzament mediàtic per publicitar l’acte, i com sempre la nostra televisió, desapareguda. Però això ho canviarem. I tant que ho farem!

La gent quedà contenta, però molts encara demanaven més botifarra. I ho comprenc, però en tan poc de temps no es podien fer més arranjaments per a la banda, així que tindrem que esperar un futur concert, sense descartar la inclusió d’altres artistes. El camí està obert, i s’ha vist que públic hi ha. Que no necessitem 400 anys més per juntar dalt d’un escenari un bon grapat de músics valencians. Fem camí.

Deu raons per vindre a Llíria el dissabte

L'IDECO del Camp de Túria ha volgut reeditar la fantàstica experiència que suposà el concert conjunt de Miquel Gil, l'Orquestra Àrab de Barcelona i Pep Gimeno Botifarra, celebrat (i mai millor dit) a Llíria el passat mes de febrer, ara en un format més ambiciós i espectacular: amb l'acompanyament de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria i arranjaments de David Pastor. I trobe que hi ha 10 raons per a no perdre-s'ho:

1. Miquel Gil. Miquel va ser, potser, el primer en trencar la closca, treure el cap de l'ou i exhibir la tradició musical valenciana fora del líquid amniòtic nostrat. És l'esglaó imprescindible que uneix passat i present, i ha trobat una fòrmula de treball que rendeix uns fruits esplendorosos.

2. L'Orquestra Àrab de Barcelona. Mohamed Soulimane i Mohammad Bou Ayoub representen un insòlit paradigma d'integració cultural: han florit en la terra d'acollida sense renunciar per això a cap ni una de les seues arrels.

3. Pep Botifarra. Encara caldran més explicacions?

4. La Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, que accepta il·lusionada aquest matrimoni de sonoritats i universos musicals valencians i assumeix la quota de risc més important de la nit.

5. David Pastor. La fera de Sedaví ha anat deixant sobrades mostres del seu talent en discos propis i d'altri, però la seua col·laboració amb Miquel Gil -iniciada al disc Eixos- l'està consagrant com a un solista fantàstic per la seua combinació d'intuïció musical, convicció escènica i bon gust interpretatiu. Si signa els arranjaments, voldrem estar allí per a gaudir-los.

6. Tóbal Rentero i la resta de músics que constituiran la formació estable del concert: concentrar l'atenció en cadascun d'ells esdevé una constatació inqüestionable de com ha crescut l'escena musical del país en la darrera dècada. Quan tinguem perspectiva ho valorarem tot plegat amb la ponderació que mereix i corregirem, estic segur que a l'alça, les entusiastes apreciacions actuals.

7. 400 anys de l'expulsió dels moriscos. El silenci de les institucions públiques davant la commemoració de l'episodi més negre i vergonyant de la història dels valencians és senzillament ensordidor. Ha hagut de ser el voluntarisme associatiu, representat pels Instituts d'Estudis Comarcals i sovint tan denostat pels paladins de la indústria cultural, qui haja hagut de reaccionar i programar una agenda d'activitats a l'alçada històrica de l'efemèride. El concert del dissabte suposarà la culminació d'un esforç cívic que suggereix formes de treballar en les quals hauríem d'aprofundir en un futur immediat.

8. L'IDECO del Camp de Túria. La seua valenta aposta demana una resposta a la mateixa alçada per banda de nosaltres, la societat civil articulada al voltant d'entitats i associacions, que faça tot d'una palesa la força del país invisible que constituïm.

9. Llíria. Resulta ben significatiu que siga una de les nostres ciutats històriques la que aculla aquesta cita. La rehabilitació cultural del país passa per recuperar-les totes i aquesta mena d'iniciatives posa uns fonaments que, si no claudiquem al desànim, poden resultar molt profitosos.

i 10. Perquè, com diu la convocatòria, serà una nit única, d'aquelles que, quan ja han passat, tothom assegura que hi va estar: l'aforament es multiplica llavors per tres o per quatre i la nit passa de màgica a mítica en cosa de pocs anys. Jo no sé a vosaltres, però a mi, si déu vol, no m'ho contaran.

(extret de la caseta del plater, però recolzat quasi paraula per paraula. Jo posaria el 4. en primer lloc, però jo no compte que jugue a casa)

Una imatge...

Coherència

Quanta gent amb trellat ens cal als valencians! Menys historietes i anem al tall!
Vos deixe amb aquesta reflexió molt interessant publicada a
http://www.ventdcabylia.com

Ens desdejunem amb la notícia que corre als fòrums valencianistes i que Annanotícies expressa molt gràficament: "La Coordinadora de les Consultes per la Independència de la Nació Catalana inclou al País Valencià i a les Illes". I em faig jo una pregunta: els mateixos catalans independentistes que s'indignen perquè no volen que els espanyols decidisquen sobre el seu estatut o sobre el seu futur ni que els imposen pertànyer a la "nació espanyola", són els mateixos catalans que inclouen els valencians dins la "nació catalana" i volen decidir la possible integració dels valencians, sense tindre en compte l'opinió majoritària d'estos, en un nou estat-nació anomenat Països Catalans? Posem un cas anàleg: es posen d'acord totes les comunitats autònomes d'Espanya, excepte Catalunya i el País Basc, i impulsen una consulta amb la pregunta "¿Está de acuerdo con que la nación española continue siendo un estado independiente integrado en la Unión Europea con las mismas fronteras territoriales que tiene ahora?". Els mapes propagandístics destaquen la silueta d'Espanya i ara ve el quid de la qüestió: només voten els habitants de les autonomies impulsores, és a dir, tots els d'Espanya excepte els que viuen a Catalunya i el País Basc. Bonica consulta democràtica!! Les consultes d'autodeterminació -tohom ho sap- només es convoquen quan comença a haver-hi una majoria suficient que pot contestar SÍ a la pregunta independentista formulada pels convocants. En relació amb això, al territori valencià no hi ha majoria ni per votar favorablement a uns Països Catalans independents ni a un País Valencià independent ni a res més que no siga pertànyer a Espanya. Els agrade o no als catalanistes i ens agrade o no als valencianistes. Però allò terrible de la qüestió és que es convoque una consulta independentista referent als valencians i no voten els mateixos valencians!! De fet, si hagueren de votar els valencians les coses canviarien molt. En eixe cas dubte molt que els catalans independentistes estigueren d'acord a incloure'ns, ja que el resultat global seria clarament un "NO volem que la nació catalana esdevinga un estat de dret integrat en la Unió Europea". Llavors, a què juguem? Com els valencians no estem convocats al referèndum, doncs a incloure el nostre territori en la pregunta -implícitament- i en la propaganda -explícitament-? Tindran raó els periodistes que comenten que tot açò de les consultes hi ha gent que s'ho pren com un joc infantil que només serveix per insuflar adrenalina a l'independentisme? Jo em pensava que no, que era una consulta impulsada per una massa crítica favorable a la independència de Catalunya, seriosa i amb sentit de la realitat. Però esta falta de seny -es mire per on es mire- em fa més que dubtar-ho. Ai mare...