De vegades revisant la premsa trobes comentaris realment interessants, de tot tipus de gent. Aquesta setmana m'ha fet revisar molts posicionaments el president de la federació valenciana de golf. Recordes així posicionaments no massa clars que s'han pres des de casa teua, i que són difícilment recolzables, i que difícilment hui recolzaries. Recordes també massa coses i a massa gent, i és millor no recordar-ho.
De l'entrevista al cavaller en qüestió, s'extrauen frases que tots podríem recolzar, coherents i prou raonables, si entre totes i tots decidírem fer del golf el nostre mitjà de vida. Per això, de tot el que comentava em queda amb el titular: "Es más rentable un campo de golf que uno de naranjos". Done fe. Tota la raó té el tio. Supose que tots podem donar-li la raó en això si efectivament volem ser tots uns grans golfos, (perdó volia dir uns grans golfistes), i deixar perdre el poc territori del qual disposem i que dona sentit i forma a la nostra personalitat com a poble, i reflecteix el nostre estil de vida.
Aquestes últimes frases, que queden perfectes i grandiloqüents, en abstracte no suposen res per a la major part de la gent, i exactament els la bufa la gamba. Benefici i no ofici és el sentiment general que corre entre valencians. Treballar o guanyar?
M'explicaven com en França, l'estat subvenciona els llauradors i ramaders del centre del país, per mantidre tot un sistema productiu que, encara que poc rentable econòmicament, dona altres beneficis menys tangibles, però que també suposen un guany per a tots.
Tindrem que decidir. O ja ho hem fet?
2 comentaris:
Com economiste fluixejes prou. El "chollo" francés s'acaba i no esta subvencionat per l'Estat, está subvencionat per la UE, i s'acaba perque la resta de socis comunitaris no estan disposats a mantindre una agricultura deficitaria i sense sentit. ¿Que en quin mon volem viure? en un on no es pase fam per eixemple. I l'Estat quan menys ens toque els webs millor que millor: lliure comerç. Tot aixo de les identitats es molt bonic, pero en la panxa buida ja no ho es tant. A vore si torneu a la realitat. I efectivament és molt més rentable un camp de golf que un de taronjers, i per suposat si a un llaurador algu li paga el que el mercat diu que val el seu terreny no crec que li importe vendre, de fet aixi ho fan, o ¿es que tu no vendries?.
Gràcies anònim, però agrairem d'ara endavant el teu nom.
Els fets són els que són, i demagògies a banda, l'obligació dels qui governen és progressar, però amb trellat. En les condicions del camp de hui en dia TOTS VENDRÍEM, simplement per subsistència, però l'obligació dels governants està en pensar no només en el present, sinó en el futur, i un lloc com Llíria amb 236km2 de solars, que vols que et diga...
Publica un comentari a l'entrada