Ahir vaig anar al concert d'Al Tall amb el Clarín (per als qui no sou de Llíria, la Primitiva), amb tota la colla d'amics, i on ens juntàrem bona part dels nacionalistes d'aquesta comarca. És molt trist com la llavor de l'Institut d'Estudis Comarcals, que busca la conservació i l'estudi de la nostra realitat com a comarca, no estiga recolzada pels ajuntaments i no tinga la participació d'una societat que formem entre tots, tinguem la ideologia que tinguem.
Ahir el bàsquet, hui l'Institut, ¿i demà? Les majories absolutes, mal administrades, suposen soterrar mitjançant la política part de l'expressió i la veu d'un poble que ha aconseguit ressistir més de 300 anys, i reduir a una part de la societat la memòria de la nostra història. El que som, ho som entre tots, i com deia el lema d'ahir "Som perquè hem sigut, i serem perquè som". Entre tots; perquè el fet de ser valencià no ho triem nosaltres quan nasquem, però sí triem el defensar una opció política o un altra. Per això, la llavor de conservar el que som és de tots, amb fets i no amb paraules buides. I un fet era, ahir, recolzar a l'Institut. Perquè volem ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada