Els principis del mes d'agost sempre són extranys per a mí. Supose que la sort de tindre juliol i agost lliures, et fan prendre aquest segon mes d'una forma diferent, i et pots dedicar menys a descansar i més a reflexionar de moltes coses que van passant. De fet encara no deixe de sorprendrem la quantitat de gent que no em coneixia i que ara et saluda pel carrer. O els qui ara no ho fan, que també hi ha d'eixos. O aquells als quals els notes un canvi d'actitud, uns de respecte i tensió i uns altres de rebuig evident. Me n'alegre especialment d'aquestos últims perquè el meu temps és molt valuós i m'han recordat una mítica frase d'un professor en política basc, el gran Lekuona, que vindria al pèl. Moltes gràcies a tots ells.
Un record per a tots aquells qui esteu viatjant en aquestos moments, Javi pel sud de França, Carlos de relax total a Benidorm, Pep (ja en Itàlia?), el Llos que se'ns va mes i mig a Mèxic... i jo que ja vos informaré.
Seguirem reflexionant.
Per cert, Joan, gràcies pel rotllo zen, feia falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada