La mort d'aquesta gran dona, compositora i millor persona m'ha fet tornar enrere en la meua època d'estudiant de conservatori. I ho faig amb tristor, recordant la inexistència d'un mínim reconeixement al treball de músics del nostre país, que només tenen el seu minut de glòria a casa nostra el dia de la seua mort,en un trist recordatori de canal 9.I prou.
Ho sent, però cal recordar-ho una volta més, perquè persones com Matilde, tindrien l'espai que els correspon a altres països més normals com per exemple el de sempre, Catalunya. Ahir vaig recordar que va ser la primera dona en estrenar una òpera al Liceu de Barcelona, quasi res.
Un altra oportunitat perduda de donar-li la importància que mereix la nostra gent, els nostres, els qui realment ens fan grans i donen pasos endavant per avançar.
I mentre, m'entere que Camps li dona l'alta distinció de la Generalitat el rei.
Ho sent Matilde, ho sent. Per a mí el dia era el teu.
1 comentari:
Per la gent que hem tingut el privilegi de conéixer i tractar a Matilde, ha estat una bofetada dura.
Este matí, després de la vetlla al Saló de Plens, i mentre eixia el taud de Matilde a muscles dels seus amics (Porcar entre ells) ha sonat la seua solemne "Marxa de la Ciutat". Hui era un poc més trista.
Publica un comentari a l'entrada