Enmig d’aquesta gran setmana d’exaltació pàtria –espanyola, per suposat- que hem tingut, i que continuarà fins les properes eleccions generals del mes de març, em queda amb Rita Barberà. Quina dona! Mare meua!
Anava jo per casa el 9 d’octubre pel matí i no tinc altra ocurrència que posar canal 9. M’apareix Rita amb el seu pentinat espectacular i amb el seu discurs preparat, mirant a càmera, per suposat, soltant allò de: “Valencianos”. Collons, de pedra em vaig quedar. Quina màgia, quin poder, quin... quin fem de discurset que va soltar en un minut. “Los valencianos- España”, “los mejores-España”, “maravillosas realidades-España”. Com es notava la consigna de la setmana amb tot això dels símbols i la unitat indissoluble de la pàtria. Com vos deia, ja tenim discurset fins a les eleccions. I encara ens queda el dia de demà, de la pàtria la raza, la hispanidad...
A vore si anava a tindre raó el Conde-Duque Olivares aquell quan parlava dels valencians...
2 comentaris:
El dia de la Nació Espanyola. Te'n pots anar a un altra si no t'agrada.
Moltes gràcies per l'aclaració però em quede a ma casa.
M'agrada ser d'on sóc i pense continuar per molts anys.
Intente-ho amb un altre, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada