Cada dia que vaig a per pa, porte la meua coixinera. La fornera de baix de casa, una antiga alumna meua, es riu cada vegada que la veu, tota a floretes ella, igualeta que La Mariola.
Ella es riu perquè ha perdut el costum de vore la coixinera per al pa, i la gent hui ja no la porta. Les preses, "lo modelno"... Quan era menut "el més normal" era vore la coixera, i alçar-te pel matí per anar al forn, comprar el pa -portant-lo en la coixinera, of course- i que la mare et posara eixos entrepans que ens fotíem al pati de l'escola entre jugada de futbol o partida de boletes. Però els temps canvien, i m'he enrecordat d'açò tot just quan l'altre dia, al plenari aprovàrem una moció, -que em pareix molt bé, compte- per a "ESTABLIR UNA ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC". Toma geroma, pastilla de goma, i per suposat, tots d'acord, faltaria més. No crec que calga cap explicació més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada