El dia de Pasqua com hui, els meus amics i jo iniciavem tots els anys cap a les cinc de la vesprada eixe camí que tots els llirians i llirianes coneixem cap a Sant Vicent, per juntar-nos xarrar pel camí, i una vegada allí fer-nos el nostre berenar en el nostre entorn natural més volgut.
És un dia de reencontres, d'amistat, d'amor, de contribució si es vol a una forma de ser i sentir-se llirià. Però també és un dia d'acomiadaments, d'aquells que se'n van a treballar lluny i aprofiten fins l'últim moment per recordar vells temps.
Per als qui ens quedem, encara ens quedarà el dia de demà. Segon dia de Pasqua; i tornarem a passejar, a trobar-nos, a recordar aquells qui ja no estan, i farem memòria d'aquells temps que no tornaran però també farem futur, farem esperances...
... i tot tornarà a començar.
Ens vem a Sant Vicent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada