Un setmana després de l'inici de l'episodi de l'edifici protegit al carrer Sant Miquel crec extraure algunes conclussions prou interessants, però que guardaré molt bé per a millors ocasions. Permitisquen que em guarde algunes cosetes perquè amb el temps i les coses gelades s'analitzaran millor. Coses de la intimitat.
De les que sí vull fer comentari és d'això, dels comentaris, del "tole-tole" que dirien les dones que passegen cada dijous pel mercat, les vertaderes transmissores de missatges, consignes i demés a la nostra ciutat, que encara conserva - i per sort- alguns aspectes de poble com eixe mateix.
M'han paregut fantàstics i de película de Berlanga el comentari de les cadenes: "diuen que t'has nugat amb cadenes a l'edifici. Home ,jo te conec fa temps, però és veritat?" - preguntava un músic de la Unió el dissabte a la nit. I el xic pareixia preocupat, perquè coneixent-me i tot, li havien creat dubtes (coses de la manipulació informativa). La meua contestació li va fer traure uns somriseta socarrona: " Li preguntaré a mon pare per on paren, perquè des que arrencàrem l'última vinya les he perdudes de pista. Si les trobe, igual la baronesa Thyssen i jo montem alguna coseta". I així, alguna tontada més que se'm va vindre pel cap.
Què anava a fer? Cabrejar-me per totes eixes mentides que es comentaven per part d'interessats que m'acusaven de tot el que es pot acusar? Només espere que el temps no em done la raó i tinguem que lamentar la incompetència i la prepotència.
Però també me n'alegre del recolzament de tots els qui han cregut en el meu treball, i en la possibilitat de fer les coses millor, d'un altra forma li pese a qui li pese. Perquè discrepar no és oposar-se, i perquè tenim dret a pensar que les coses es poden fer d'altres formes que beneficien a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada