Hui fa un any que vaig ser triat regidor pel poble de Llíria, i no voldria deixar passar aquest dia sense fer una breu reflexió del que ha sigut per a mi aquest any.
En primer lloc la satisfacció personal ha sigut molt gran, pel fet de poder treballar pel meu poble, i vore com les propostes que fas prenen forma davant teu mateix. Sempre s’ha dit que l’administració local és la més propera a la gent, i on es veu més clarament el que un representant del poble vol per a la seua gent. En el nostre cas, limitats per la condició d’oposició, tant Isabel Agustí com jo mateix em intentat fer la nostra aportació amb l’esperança que una majoria absoluta recolzara la nostra proposta, i que es visualitzara una xicoteta part del projecte que el BLOC vol per a Llíria.
Sense cap dubte me n’he fet conscient de la gran responsabilitat que suposa tindre un càrrec públic, i que tindré les mirades sempre damunt revisant cada cosa que faça, sense possibilitat d’un mal pas, esperant un mal dia per deixar-te per terra el treball de tot un any. Però també em quede amb la part gratificant, quan després de treballar durament, un veí o un col·lectiu, o tot el poble aconsegueix millorar la seua ciutat gràcies a una proposta nostra. Perquè, ¿per això ens tria el poble, no?
Quina valoració faig d'aquest any municipal? Pobre, molt pobre. Continuem amb un govern municipal incapaç de portar endavant un projecte coherent per a la nostra ciutat, que actúa sense pensar en les necessitats del poble, instal·lat en un clientelisme populista molt còmode que té camí d’enquistar-se a la societat lliriana, recolzat per un seguit de gent que para la mà i “passa” de la seua ciutat. Però si responsable de l’actual situació del nostre poble és un govern que porta cinc anys governant, no podem llevar-li cap culpa a una oposició i una societat dormida, apagada i que, -perquè no dir-ho-, també està còmoda en aquesta situació. ¿O no té tanta culpa del que passa el qui deixa fer perquè ja vindran temps millors? Desitjaria que cadascú individualment fera també un poc d’autocrítica i pensara si està fent tot el possible per invertir la situació actual.
En primer lloc la satisfacció personal ha sigut molt gran, pel fet de poder treballar pel meu poble, i vore com les propostes que fas prenen forma davant teu mateix. Sempre s’ha dit que l’administració local és la més propera a la gent, i on es veu més clarament el que un representant del poble vol per a la seua gent. En el nostre cas, limitats per la condició d’oposició, tant Isabel Agustí com jo mateix em intentat fer la nostra aportació amb l’esperança que una majoria absoluta recolzara la nostra proposta, i que es visualitzara una xicoteta part del projecte que el BLOC vol per a Llíria.
Sense cap dubte me n’he fet conscient de la gran responsabilitat que suposa tindre un càrrec públic, i que tindré les mirades sempre damunt revisant cada cosa que faça, sense possibilitat d’un mal pas, esperant un mal dia per deixar-te per terra el treball de tot un any. Però també em quede amb la part gratificant, quan després de treballar durament, un veí o un col·lectiu, o tot el poble aconsegueix millorar la seua ciutat gràcies a una proposta nostra. Perquè, ¿per això ens tria el poble, no?
Quina valoració faig d'aquest any municipal? Pobre, molt pobre. Continuem amb un govern municipal incapaç de portar endavant un projecte coherent per a la nostra ciutat, que actúa sense pensar en les necessitats del poble, instal·lat en un clientelisme populista molt còmode que té camí d’enquistar-se a la societat lliriana, recolzat per un seguit de gent que para la mà i “passa” de la seua ciutat. Però si responsable de l’actual situació del nostre poble és un govern que porta cinc anys governant, no podem llevar-li cap culpa a una oposició i una societat dormida, apagada i que, -perquè no dir-ho-, també està còmoda en aquesta situació. ¿O no té tanta culpa del que passa el qui deixa fer perquè ja vindran temps millors? Desitjaria que cadascú individualment fera també un poc d’autocrítica i pensara si està fent tot el possible per invertir la situació actual.
Donat que sempre he dit que llig aquesta pàgina més gent de la que pareix, voldria que les meues últimes línies sigueren per establir aquest principi de reflexió en tots aquells qui creuen que no podem quedar-nos pensant en passats meravellosos o futurs idíl·lics que no arribaran mai sense un treball seriós, constant i rigorós. Que tenim molt per fer, i molta gent que convèncer de que un projecte valencianista és possible per a Llíria, perquè és l’únic que suposa un projecte, l’únic que treballa amb una constant, i amb un camí definit: una Llíria capital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada