A tu, Manolo

Ho sent Manolo, vos he vist. Aquest mateix matí. Almenys he vist a la teua cort. Juntets, a la redona del cabeçó roig. Ahí estaven tots arreplegadets, dins la redona: regidors, assessors, premsa, muntant el numeret. Un altre numeret. Fotografies, càmera de vídeo, projectes, més projectes, molt de cartell, i per a la calor uns magnífics parasols, que per a això del "boato", ni el capità moro.

Però ho sent, t'ho torne a dir. Si açò ha sigut per preparar una nova inaguració, et recorde que la teua regidora de benestar s'ha pulit les partides corresponents en berenars per als iaios, així que mira a vore si prepares alguna altre coseta; no sé, una mega-party. Parla-ho amb la de joventut, que t'ho arreglarà bé.

I encara ho sentiria molt més si tot el que he vist aquest matí dins eixa redona haja sigut per intentar llavar la cara a la cooperativa, en resposta a la visita del nostre diputat per replegar les inquietuds de la gent del camp. Em sabria molt més greu. Perquè tu, a l'igual que jo, sabem perfectament quina és el problema del camp, perquè venim d'ell, de famílies que s'ha dedicat total la vida a això, i sabem que el kilo de taronja val el mateix ara que fa trenta anys. I que per moltes propagandes i projectes que presentes, el que cal són solucions urgents i valentes, que ni tu pots donar, ni el teu govern a la Generalitat s'atrevirà a donar mai.
Ho sent, però les coses són així, i necessitava dir-t'ho. Per tu, per mi i per tots.