Podria haver tornat amb un altre comentari, contant altres coses magnífiques que he viscut aquestes dues setmanes, però hui, després de tornar d'aquell exili voluntari m'he tornat a trobar amb la realitat, i no tocava.Un altre any, i les coses segueixen igual. I per desgràcia la nostra societat continua obviant un accident que va marcar la vida de moltes famílies, que s'han sentit abandonades per un govern insensible amb el dolor d'aquells qui han perdut família i vida, i que ha considerat que els resultats electorals del passat any validen el seu rebuig al més elemental sentit de la decència i la vergonya.
Tal volta, un dia, se les trobaran totes juntes. I els recordarme aquell 3 de juliol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada