Una

La meua estada a la Marina Alta m'ha servit per poder comprovar realment fins on ha arribat tot el despropòsit urbanitzador que ha recorregut de sud a nord tot el nostre país. Cal reconéixer les meravelloses condicions que oferia la comarca per tal d'afavorir tot eixe procés, amb uns situació única entre les serralades i la mar, amb magnífiques platges i espais naturals al mateix costadet de l'aigua, i es pot arribar a comprendre el desig irrefrenable de plenar tot allò de "villa's near the sea". Ho puc comprendre. I m'ho explicaven: la gent que viu allí ho veu com una necessitat de substència, i ben mirat, que voleu que vos diga, no té color: un xaletet d'eixos d'allí els renda molt més que una vinya de moscatell, que damunt, cal treballar-la.

Ara bé, una vegada arribat el paronet d'eixa crisi-desacceleració tindran que començar a plantejar-se moltes coses, però tal vegada ara ja massa tard, amb moltes oportunitats perdudes. I si per allà baix, que tenen platja tenen que pensar-s'ho, imagineu-vos per ací dalt on els solars fa mesos que no alcen grues per construir res. Ni l'hospital.