Hui he pogut acudir a una d'eixes inaguracions fastuoses que solen montar les grans administracions: hui li tocava al Psoe, que també sap fer-ne d'eixes que fa el PP. S'inaguraven les obres de millora del regadius del Canal del Túria, concretament les obres de la Comunitat de regants de Llíria en les partides de l'Espinar, Pla de Calvo, Cabeço Roig, Baseta i Arboleda. Com comentava, una típica inaguració: cartells des de l'autovia, guàrdia civil i policia en cada rodona - no siga que els cotxes oficials no troben el camí- carpa, càtering... cap novetat.De les obres, que ja coneixem durant tot el procés, i ja tinguérem ocasió de comentar-les quan visitàrem la Comunitat de regants amb el nostre diputat Josep Mª Pañella, no cal dir molt més del que tots podem saber: s'han destinat més de 6 milions d'euros i hi ha un compromís de continuar amb la modernització del reg. El tema més important no és eixe, encara que en tinga molta.
Jo em quede amb el que parlaven un grupet de llauradors a l'eixida de la presentació i que també - què curiós- ens comentaven en la visita del juliol amb Pañella tant els membres de la Comunitat de regants com els de la Cooperativa. Amb un to mig còmic, mig preocupat raonaven entre d'altres el pare del nostre Carmel: "la pregunta de tot açò és qui cultivarà aquestes terres d'ací a vint anys quan no estiguem nosaltres. Perquè joves per ací no en veig". Ahí le has dao.
2 comentaris:
Josep (Benaguasil)
Eixa és la gran desgràcia del nostre camp. L'agricultura valenciana, motor en altres temps de la nostra economía, artífex del nostre nivell de benestar en comparança a d'altres zones de l'estat, creadora de llocs de treballs i un sector on poder ocupar-se en cas de crisi i pèrdua de la feina, ha estat completament abandonada i aixafada per part de les polítiques comunitàries, espanyoles i de la pròpia Generalitat. Ahí és el pitjor: la Generalitat Valenciana, capficada com ha estat en la indústria immobiliària i del formigó, ha deixat de la mà de Déu l'agricultura, els propis ajuntaments l'han menystingut i s'han llençat en tromba a les requalificacions. Els joves l'han abadonat -l'hem abandonat- atrets pels sous d'altres sectors i per manca de preus segurs, mentre els intermediaris s'omplin les butxaques. El pitjor vé ara: En època de crisi i de comiats la gent no sap cap on tirar. Hi hà molts camps abandonats i perduts, hi hà menys tarongers, menys collites i les cooperatives no poden ocupar tothom. Abans ú podía buscar-se la vida al camp, avuí ja no. Demà n'hi haurà?
El camp sempre estarà esperant-nos. Mentre no l'ompliguem de formigó.
Publica un comentari a l'entrada