He deixat aquesta setmana córrer l’últim escrit, donat l’interès que ha despertat al voltant del nacionalisme valencià, les seus variants, els seus camins o els seus futurs. M’ha paregut interessants perquè reflexen eixa doble dualitat que ha tingut el valencianisme polític al llarg dels últims trenta anys. Si crear un model mitològic al voltant de Joan Fuster i tota la seua obra o fer veritable camí cap endavant. Fuster va ser un gran mestre, però no la mare del problema i pense que tampoc la seua solució. Els seus pensaments i escrits són una base sòlida per al teixit socio-polític valencià, però no podem quedar-nos en eixa base i cal evolucionar, avançar, créixer o morir. I no s’entenga açò com a una renúncia. Cada pas que fem en la vida no suposa una renúncia al que hem viscut, sinó que enllaça amb el futur més pròxim.
No tinc que descobrir d’on vinc i ja fa temps que he descobert cap on crec que tenim que anar. El passat està molt be per estudiar-lo i conèixer-lo, aprendre d’ell, però cal buscar el futur. I per això els pròxims mesos seran decisius.
No tinc que descobrir d’on vinc i ja fa temps que he descobert cap on crec que tenim que anar. El passat està molt be per estudiar-lo i conèixer-lo, aprendre d’ell, però cal buscar el futur. I per això els pròxims mesos seran decisius.
Si alguna vegada aquella frase que escoltí de Fuster pdria tindre més validesa, personalment crec necessari que aquest siga el moment en que jo l’utilitze: “O ara, o mai”.
6 comentaris:
Josep (Benaguasil).
-"Doble dualitat del valencianisme polític": Al llarg d'aquest 30 anys el valencianisme (com va dir Fuster) sempre ha estat d'esquerres. No per dogmatisme fusterià (com alguns diuen) sinó perquè eixa és la realitat del país, una esquerra nacionalista vers una esquerra espanyolista i una dreta absolutament nacionalista espanyola. Eixa és la dualitat del país. Eixa la nostra desgràcia: no hi hà unitat nacional. El BLOC es planteja ser un partit de "centre" bé. El país necessita un partit de centre nacionalista i altre de dretes també, però això no ha de conduÏr a renúncies ni fugides cap endavant. Els partits nacionalistes, siguen quines siguen les seves tendències, hauríen de consensuar i pactar la actuació política si de veritat es vol redreçar el país, en lloc d'obrir noves víes, ferides, entre els votants nacionalistes valencians, que encara ens omplin més de dubtes.
-"Model mitològic al voltant de Fuster": No hi hà cap diferència entre el model propossat per Fuster i fer el camí cap endavant. De fet eixe camí l'encetà ell i hem de seguir el camí sense perdre de vista els conceptes, la base de la qual partim tots. Si avuí en día encara hi som és, precissament, perquè ell ho féu possible. Abans d'ell la consciència nacional dels valencians fou esborrada. D'aquella pseudo-renaixença folklòrica regionalista de principis del XX no se'n pot dir nacionalisme. Ell revifà la consciència per i per a nosaltres i ho aconseguí. Ho aconseguí fins al punt de molestar Espanya, per això Espanya reaccionà de manera tan irada, de manera feixista. Hem de fer camí però sense oblidar els inicis. El model de Fuster no és mitològic, és el futur cap on hem d'anar i pense, sincerament, que l'únic possible.
-"Cal avançar, evolucionar, crèixer o morir": Estem ara més aprop de la mort que mai. El PSPV renuncià quan governava. Acceptà els símbols i les condicions de la dreta més reaccionària. Quin ha estat el resultat per al país i per al propi PSPV? Ara el BLOC vol crèixer sense adonar-se'n que està mirant-se a,l'espil del PSPV. Quins seràn els resultats per al BLOC i per al país? Vaig nàixer als 70. Tota aquella "moguda" m'agafà molt menut, però tinc la certessa que el nacionalisme valencià gaudía de millor salut i predicament. Perquè hi havía unitat potser? Perquè tots teníen clar quins éren els seus símbols i quin futur volíen?
"Divideix i venceràs" crec que va dir Cèsar. Així estem els valencians: dividits, fins i tot entre els nacionalistes.
-"El passat està molt bé..., però cal buscar el futur": El passat enllaça amb el futur. Un futur sense passat és un futur sense arrels, sense una base sòlida. Mira't sinó totes les manifestacions culturals de les nacions més fortes del món. Totes apel·len al passat. En el cas d'Espanya fins i tot a un passat violent. Per què nosaltres hem de renunciar al nostre passat? Que en tenim vergonya? Jo no.
Estimat Josep: veig que coincidim en molts més aspectes dels que pareix que tu consideres que ens separen. No dic en cap moment que renuncie al que sóc i al que he sigut, faltaria més! Però el futur es fa caminant i no recordant velles glòries, una d'elles l'enorme Fuster del qual no em propose dubtar en cap moment de la seua influència vital en el desenvolupamen nacional valencià. Però cal seguir endavant, i estem tots convidats a fer-ho. Et convide a tu mateix. Si no participes de cap projecte, espere que ho faces prompte i dones la teua visió, l'aportes per debatre i avançar.
Al BLOC, ho farem en febrer.
- Fuster, en la seua investigació sobre qué significaba ser valencians, no troba altre element de cohesió del poble valencià que la llengua i, a partir d'ahí, i coneguent la falta de sentiment de poble dels valencians, la utilitza per tractar de crear un sentiment propi lligant el nostre destí a un sentiment que ja estava creat a catalunya (sentiment nacional català). Com que la llengua és la mateixa, ens podem apuntar a eixe fort sentiment del nord, a veure si així ens espenta un poc i s'agafem al carro.
Si un xiquet no té ganes d'estudiar, pot ser posant-lo al costat d'un que sí que en té es contagia i acava volent estudiar.
-Pot ser el sentiment de nació valenciana no ha existit mai, de fet és la idea de la qual parteix Fuster. Si no ha existit mai, i el nacionalisme fusterià no és netament valencià, haurem de crear-lo nosaltres. Estem al segle XXI i ja és hora de que la nació valenciana es constituisca, almenys en sentiment.
-"...no ni ha unitat nacional.": l'haurem de crear, però una base que no siga agresiva amb el poble, el nostre poble.
- "...la base de la qual partim tots." : quina és eixa base?
- "Un futur sense passat és un futur sense arrels...": i un futur basat en un passat modificat a conveniència dels poders polítics continua siguent un futur que s'aguantarà sobre vigues de paper. I ho dic per uns i altres.
Coneguem el nostre passat? realment? Fuster no va trobar un element d'unió de tots els valencians i el va haber de crear. On ens ha portat el nacionalisme fusterià?
I la pregunta del milió: El poble valencià vol ser poble? realment?
Em pareixen interessants tots estos calfaments de cap, però en ara em pareixen innecessàris i tot un luxe. Sobretot vegent com van les coses del dia a dia(sanitat, educació, etc)
A la gent normal no l'interessen tots estos temes (bandera, país, llengua, etc). Així es que crec que hi ha que ser pràctics deixar tot açò per als filòsofs, historiadors o romàntics i fer el país del dia a dia.
Rafa jo crec que és millor que et centres a LLíria i la comarca abans que intentar arreglar tot açò.
Pep, per tractar d'arreglar Llíria i la comarca s'ha d'arribar al poder, i ja m'explicaràs com s'arriba al poder sense tindre clares les coses. Com vens un producte del qual no saps les bondats ni els punts dèbils?.
No compraran.
Ara és més necessari que mai, crec jo. Es més, crec que és un immillorable moment per parlar de qui som i on anem.
Jo crec que a la gent normal li interesen més estos temes del que aparenta. Si bé crec que és cert que li interessa no tant la discussió com la conclusió. Però sense discussió, no ni ha conclusió.
Per cert, a veure si en l'excusa de la crisi ja no es pot parlar de res només que de l'actualitat econòmica.
I no ni ha res millor per ser pràctics que tenir les coses ben clares. Si allò pràctic és allò útil, i no sabem quines decissions són més útils per tal d'arribar on volem, no podrem ser mai pràctics.
Josep (Benaguasil).
Amic Carlos: En certa manera té raó Pep i també la tens tú. Té raó Pep quan diu que la política s'ha de fer discutint els problemes reals de la gent. Tens tú raó quan dius que aquest temes interessen la gent més del que ens pensem. Efectivament la discussió sobre els problemes de la gent i els problemes identitaris van molt unides. No és el mateix autogestionar-nos i decidir, que viure de les engunes que ens dóna Espanya.Això mateix no ens pot fer perdre de vista les nostres aspiracions com a poble. Per això pense que aquesta discussió sobre el símbols dels valencians l'hauríenm de tenir ja tancada. Els símbols oficials són els que són,sí, però no els podem acceptar. Fer-ho sería renunciar a tot allò per el que s'ha lluitat d'ençà de la transició. Els partits nacionalistes han de fer politica de proximitat, política amb contacte amb la realitat de la gent si es vol augmentar en vots i reconeixement, però els símbols els hauríem de tenir clars tots els nacionalistes. No podem fer renuncies i acceptar allò que ens impossaren per la força i la violència. Aquestes noves discussions no fan més que obrir noves ferides i diferències. El nacionalisme hauría de tenir ja clar eixe tema per passar a fer política. Lamente que el BLOC es perda per eixos camins.
Per altra banda crec que t'equivoques amb Fuster. Fuster no crea cap sentiment ni cap idea. Fuster recupera per a nosaltres el nostre passat. Fuster desperta les nostres consciències dormides. No és cert que els valencians sols tenim la llengua com a element cohesionador. Això és tant com dir que els valencians som un munt de persones, sense cap tret en comú, que per sort o per desgràcia vivím a un tros de terra a la vora de la Mediterrània. Als valencians ens uneix la llengua, la cultura, la pertinença a un poble, a un país que fou lliure, a una terra que compartim, treballem i habitem, ens uneix la història, tant en els aspectes bons com en el dolents, tant en èpoques daurades com en èpoques desgraciades. I tot això ens uneix entre nosaltres i amb la resta de la nació catalana. Vulgues veure-ho tú o no. Naixquèrem d'ells, cresquèrem amb ells, prenguèrem el seu relleu, patírem les mateixes vicissituds al llarg de la història, Espanya ens castigà a tots de la mateixa manera perquè per a Espanya tant ells com nosaltres som el mateix, Espanya ens dividí perquè sap del nostre potencial. I ara una part del nostre poble ho rebutja. És curiós: Espanya ens veu de manera més clara que no pas nosaltres mateix. A la Constitució espanyola hi hà un article (crec, si mal no recorde, que és el 146) que prohibeix la federació o qualsevol tipus d'unió entre autonomíes. Article pensat expressament contra nosaltres. Què cecs estem! Perdem el temps en batalles estèrils entre nosaltres, sobre si coronada o quatribarrada, si llengua valenciana o catalana, quan la realitat està ahí, davant dels nostres ulls, tapada de manera conscientment per Espanya i els seus còmplices d'ací. Fuster no s'inventà res, ell ho recuperà per a nosaltres, desenterrà les proves, per això els blavers atemptàren contra ell. Crec que la base de la qual hem de partir, les nostres arrels estàn més que clares. No t'enganyes, no es tracta d'annexions a Catalunya ni de falsos imperialismes, això és un discurs tan fàcil com fal·laç. Es tracta d'un País Valencià lliure i sobirà, però integrat dins un àmbit referencial català (no catalunyés, cal saber diferenciar), com sempre hem estat quan fórem lliures, amb i com Catalunya, les Illes, Catalunya Nord, la Franja i fins i tot Andorra. Lliures però junts de cara al món. Per motius culturals, sí, però també per motius de conveniència econòmica i social. Amb açò clar...cal fer política sense enganyar ningú, sense disfressar-nos.
Publica un comentari a l'entrada