AJUNTAMENTS

Ací teniu el meu discurs d'aquesta vesprada a l'acte de Celebració dels 30 anys d'Ajuntaments Democràtics:

Bona nit a totes i a tots.

Ens trobem i retrobem molts dels pressents hui per recordar el retorn ara fa ja 30 anys de la democràcia als nostres ajuntaments. Un període de creixement tant social i econòmic com polític, que ha portat als ajuntaments valencians, i per extensió al nostre país, al millor moment de la seua història recent.

Les institucions s’ha consolidat al llarg d’aquestos trenta anys, i en el cas dels ajuntaments és indubtable que les condicions de treball tant per als treballadors com per als administradors polítics de la institució han millorat significativament. Este regidor no va viure òbviament aquells moments de canvi a finals dels anys 70 que de segur sigueren apassionants per a tots els pressents que els visqueren personalment, però per exemple sí que puc constatar l’evolució amb aquest mateix espai físic on ens trobem totes i tots hui, Ca la Vila. Recorden com era aquesta casa fa només vint anys i com és ara? El canvi, per a tots els que la recordem com era jo – i això si que puc fer-ho- , ha sigut significativament positiu.

Han sigut 30 anys de projectes, d’il·lusions, d’esperances de moltes persones que han dipositat en aquesta institució, en aquestes parets de la casa nº 1 del poble, - com diu a la porta de l’entrada de Ca la Vila,- el seu desig de contribuir a millorar el poble, el poble de totes i tots els llirians i llirianes. Perquè a la fi , això és el que hem fet al llarg d’aquestos 30 anys totes i tots els qui ens hem sentat en aquesta casa a parlar, a discutir, a debatre, a arribar a acords o desacords. Ens hem sentat a treballar pel nostre poble.

També han sigut 30 anys de conflictes. Cal dir-ho també. De conflictes greus i intensos, però que amb la perspectiva del pas dels anys han deixat en evidència a tots els qui s’obstinaven en admetre el poderós veredicte que dicta la raó. I el temps. Perquè el temps, senyores i senyors, diuen que tot ho cura, o almenys diuen que alleugera els dolors.

Però també hui em vingut a parlar de futur. Del futur del nostres ajuntaments. El passat ja es va escriure, pressupostar i liquidar al seu moment, que diria qualsevol regidor d’hisenda.

I encara que hem avançat molt, que d’això ningú ho dubta, encara tenim molt de camí que recórrer. I tant que en tenim. Perquè, si realment ens creguem això de la municipalitat, això de l’atenció directa al ciutadà, de resoldre els problemes del dia a dia, del veí que t’agafa dia sí i dia també pel carrer, perquè et pot agafar pel carrer – és el que té treballar PER però també AL teu poble, encara tenim molt de treball per fer.

El futur es planteja amb il·lusió dins del que s’ha anomenat el segon procés de descentralització de les administracions. O siga, que ha arribat l’hora d’una vegada per totes, en que aquells que presten els serveis més pròxims als ciutadans, que són els ajuntaments, puguen fer-ho amb tota l'efectivitat.

L’any 2002, un antic alcalde de Llíria - pressent hui ací - escrivia un article de col·laboració a un dels quaderns Lauro, que recomane als i les pressents. Avançava molts dels problemes econòmics que actualment estem patint, centrant-se en les necessitats de financiació dels ajuntaments. Evident, a dia de hui però dit fa 7 anys.

El futur passa inexorablement per avançar en el camí del municipalisme efectiu, és a dir, el que dote als ajuntaments dels recursos i dels mecanismes adequats per portar endavant una cosa tan simple com són les tasques que li són encomanades. Així de simple i així de dificultós de portar endavant hui en dia amb les possibilitats dels nostres ajuntaments.

En eixa engrescadora taxa en la que de segur totes i tots estarem d’acord, - evidentment amb les diferències de criteri que estableixen les diferents posicions dels partits polítics- no deuríem quedar-nos només en la part econòmica de l’evolució sinó avançar en una vertadera i efectiva descentralització de l’administració. Una segona descentralització. Un nou model d’ajuntament 2.0 que es diria hui en dia.

Però no voldria concloure la meua intervenció i que es quedaren els pressent amb una sensació negativa ni molt menys. Han sigut 30 anys, productius. Molt productius tant per al poble de Llíria com per a la resta d’ajuntaments als quals la democràcia els arribà de sobte i amb totes les seues conseqüències. Com ja he explicat, ens queda camí per fer, és evident però n’hem fet molt i molt be. El futur és nostre i no l’anem a desaprofitar. Moltes gràcies i bona nit.