Reflexions de pregons

Anit vaig estar pressent al pregó de festes de Sant Vicent, el copatró del nostre poble. Ja sabeu com són aquestos actes, però m’apunte unes quantes idees per oferir-li les a la confraria per si les vol posar en marxa i de pas per al nostre futur govern a l’ajuntament. Vaig estar repensant les paraules del pregoner, Valentin Peñarrocha, un retor del nostre poble que parlava al seu discurs de la pèrdua de gent a les celebracions de l’església. “al segle XIII, l’església de la Sang estava sempre plena. Ara, amb 23.000 habitants...”. Un poc d’autocrítica tindrien que fer i vore que passa i perquè s’han distanciat tant del poble que volen que acudisca en massa als seus oficis. Pareix que el poble s’ha quedat amb el teatret, amb la pompa, la rogativa, la boda o la comunió, però la resta...poca cosa. Tindran que pensar-s’ho.

El sainet que prepararen els clavaris i que representaren molt dignament m’ajudà a digerir tot el que moments abans em passava pel cap.