23 d’abril 2009

Una de fem. De reciclatge. De contenidors.


Anit vaig eixir de casa amb la intenció de deixar el fem orgànic al contenidor, el vidre al seu i els envasos al corresponent. El primer quasi em toca obrir-lo amb guants de la brutícia que el plenava, però la regidora a l'efecte, neboda del senyor alcalde, diu que estan perfectes. Li ho tornaré a preguntar.
Del segon, els esguitons del sucre de les botelles que l'omplien, li donaven un color verdós...botella, gràcies a la negror que destilava.
I el tercer, els dels envasos, em va fer rebaixar el sopar que m'acabava de fer, perquè em va tocar donar tres voltes a les respectives cantonades per trovar-ne un que no tinguera mitja dotzena de bolses decorant-lo al damunt, amés de les bosses rebossants que els veïns més concienciats, havien intentat col.locar per un costat, i que suraven per l'altre.
Però tot està perfecte. Tots contents. A final d'any un altra vegada la taxa del reciclatge. Que en teoria es redueix si augmenta la quantitat reciclada als contenidors. Però...
Si tingueres la contracta de la replega. Si tingueres la gestió de la planta de tractament i et digueren SEDESA, ¿tu que faries? ¿faries be la feina, replegaries eficientment el fem, si damunt el govern que et té que obligar a fer les coses com cal no es molestar en fer cap queixa?