Aquesta setmana hem patit a casa una doble notícia negativa. Disculpeu que en parle dels temes personals, però de seguir que molts vos considereu afectats per la mateixa situació.A principi de setmana ens despertàvem a casa dels meus pares amb l'arribada del preu de les mandarines, en el nostres cas marisols. Recorde quan mon pare va decidir plantar-les, que estiguerem plantejant-se quina varietat seria la més idònia i al final es va decidir per les marisol. El preu del moment ho aconsellava, però el temps i les evidències ens han deixat en la situació actual. Ens han pagat les més cares, d'especial que en diuen a 19 cèntims d'euro el kilo i les de categoria més baixa, no han arribat al cèntim d'euro. Un desastre, si tenim en compte que només la recollida ens ha costat a 13 cèntims el kilogram. Perdent diners. El que més em preocupa de la situació, i que he comentat personalment amb diverses persones és que quan vas a parlar amb els sectors implicats, llauradors, cooperatives, comunitats de regants et reconeixen el greu problema que té el sector, i amb la boca xicoteta et diuen que la Generalitat, l'encarregada de reformar el sector no ha fet res. Això sí, de cara a ells no s'atreveixen a obrir la boca, arribant a vergonyosos espectacles com el que va donar AVA ( l'Associació Valenciana d'Agricultors) l'altre dia en eixir-se'n d'una manifestació perquè arribava al Palau de la Generalitat i no volia que pareguera que es queixava davant el Consell. Difícil problema però difícils solució si els qui tenen que fer front s'amaguen de l'enfrontament directe amb els culpables. Ho tenim difícil.
Per l'altra banda també hem tingut un altra notícia negativa. Mon pare està "temporalment suspés al seu treball", que en llenguatge del carrer seria més o menys: Benvingut a l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) Rafel! Mon pare és un d'eixos treballadors fidels a la seua empresa que porta des de l'any 74 a la mateixa sense moure's un dia. Trenta-cinc anys que han acabat d'aquesta forma. La mateixa xica que li va redacta la documentació a l'oficina de l'atur reconeixia que no havia gestionat mai cap expedient a una persona que portara tant de temps a la mateixa empresa. Mai diràs que és l'última ni la primera. El cas és que mon pare, com tants altres treballadors estarà suspés sis mesos, però serà difícil que torne allí. No s'ho mereixen ni ell ni la pròpia empresa que despatxa un treballador que ho ha donat tot per ells sense cap explicació ni justificació al treballador. Falta de tacte se'n diu. Per cert, l'empresa en qüestió estava fent , fins que deixaren de pagar-li part de les graderies d'un important club de futbol valencià. Els sona?
Voldria haver acabat amb la frase aquella que diu que " la terra sempre perdura" però mirant la situació, millor callarem i reflexionarem, que bona falta ens farà a totes i tots.
Per l'altra banda també hem tingut un altra notícia negativa. Mon pare està "temporalment suspés al seu treball", que en llenguatge del carrer seria més o menys: Benvingut a l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) Rafel! Mon pare és un d'eixos treballadors fidels a la seua empresa que porta des de l'any 74 a la mateixa sense moure's un dia. Trenta-cinc anys que han acabat d'aquesta forma. La mateixa xica que li va redacta la documentació a l'oficina de l'atur reconeixia que no havia gestionat mai cap expedient a una persona que portara tant de temps a la mateixa empresa. Mai diràs que és l'última ni la primera. El cas és que mon pare, com tants altres treballadors estarà suspés sis mesos, però serà difícil que torne allí. No s'ho mereixen ni ell ni la pròpia empresa que despatxa un treballador que ho ha donat tot per ells sense cap explicació ni justificació al treballador. Falta de tacte se'n diu. Per cert, l'empresa en qüestió estava fent , fins que deixaren de pagar-li part de les graderies d'un important club de futbol valencià. Els sona?
Voldria haver acabat amb la frase aquella que diu que " la terra sempre perdura" però mirant la situació, millor callarem i reflexionarem, que bona falta ens farà a totes i tots.
6 comentaris:
Hola Rafa, sóc Tonet de Castelló ( Plana Alta)he continuat, supose que per romanticisme portant la terra de la meua familia, enguany la varietat estrella d'ací de la Plana, la clemenules, la cooperativa ens l'ha liquidat a menys de 10 cèntims, des de 1990 a l'any 2000 més o menys estava entre 50-60 pts./Kg.
Açò està tot perdut, ací a Castelló al voltant d'un 20% de finques estan abandonades i continuarà augmentant. Ni la Generalitat Valenciana ni el Govern Central volen saber res de solucions a l'agricultura. És curiós com són capaços de fer plans d'ajuda per altres sectors ( tèxtil, joguet, calcer.....) i per a l'agricultura res de res. Açò de l'agricultura està més mort que mort. Ànim Rafa per tu i per ton pare però el futur pinta molt negre.
Rafa, ànims!
per cert, crec que s'escriu taSSes!
Rosella
Josep (Benaguasil):
Hola Rafa. El cas de les mandarines "marisol" també el patim a casa. Mon pare ja ha arrencat els arbres i canviarà de cultiu; no de varietat, no, de cultiu. És el que té de complicat la situació actual del camp: les cooperatives no saben cap on tirar, el sindicat majoritari està venut i l'altre l'han silenciat, la Generalitat no ha fet res de res per el llaurador en gairebé (açò per a Rus) vint anys. Recorde quan abans, en temps de crisi o en cas d'atur, qualsevol podía trobar feina temporal al camp, a les diferents campanyes, per poder eixir del pas. Ara, amb el camp perdut i destrossat, la gent que cau a l'atur no té on anar. Ja no ens queda ni la terra i abandonats per les institucions els llauradors no ténen més remei que buscar-se la vida com milor puguen.
"Cadascú pa' ell, com en Massamagrell".
Salut i llibertat.
Gràcies Rosella, ja ho he canviat. És el que té no revisar el que s'escriu.
M'agrada el que dius, Josep però també els de Massamagrell afegeixen " i tots per ells ". és l'hora de sumar.
Per cert, pots ser ridícul però nosaltres quan plantàrem les mandarines estiguerem pensant de plantar kiwis!!! ( igual ho podria tornar a repensar)
Josep (Benaguasil).
Rafa, no és ridícul pensar de reconvertir els cultius. Nosaltres a casa ja ho estem fent i, per cert, un dels primers cultius en els quals vaig pensar fóren el kiwis. Em vaig documentar sobre el cultiu i vaig parlar amb agrónoms. El cultiu és molt rendible, però comporta un elevat cost en infraestructures. Cal ancorar-lo al terra i instal·lar una lona per protegir-lo del sol, a més d'instal·lar un sistema de ragadiu per aspersió que assegure unes bones condicions climàtiques per a la planta i un adequat grau d'humitat. Ací, al nostre país l'humitat ambiental és bona, però els mesos d'estiu són massa calorosos i secs per aquest cultiu. Es pot cultivar, sí, però a un preu molt elevat. Em diguéren que la inversió mínima per començar està al voltant de 3000 euros/fanecada.
Josep (Benaguasil).
Una reflexió:
Què em fet els llauradors valencians els darrers trenta anys? Fugir cap endavant. Ens hem acomodat pensant que la taronja era la panacea, que podíem treballar a d'altres llocs i cobrar la taronja. Ara la realitat i la desídia de polítics i alguns sindicats, ens han portat on estem i ens han fotut un òstia de collons.
El camp necessita una reconversió urgent, liderada per les cooperatives i auspiciada pel nostre govern. Cal altra manera d'esplotar la terra i de gestionar-la perquè el minifundisme no és rendible. Cal una planificació de cultius per a donar-los una bona eixida comercial i cal retornar i possar en valor els nostres cultius tradicionals i d'altres experimentals. Cal revaloritzar el treball i els fruits de la terra, tan denostats darrerament.
Publica un comentari a l'entrada