Imagine ( disculpa’m Lennon, jo no ho volia fer )

Imagina que una empresa constructora, molt amiga molt amiga, quasi germana del poder està en dificultats econòmiques. Imagina, que està desenvolupant projectes que la poden “forrar” en el futur però “no té un clau”. Imagina que tens el control del diari oficial o dels decrets d’alcaldia del poble de torn. Imagina que eixe “germà” necessita una xicoteta ajuda per arribar a final de mes. Imagina – o no ho facen massa – que pots donar-li unes quantes obretes mitjançant contractes públics d’eixos que no necessiten concurs públic perquè no superen un límit concret. Imagina que la teua ètica és com la de Serafin Castellano, que respecte al mateix opina que el que és legal és ètic. Deixa d’imaginar. Eixe món és possible, i no tan lluny d’on tu creus.

C’est la vie. La vie que ens han volgut vendre com a normal i ètica.