Segons tinc entès, els verbs copulatius tenen una funció d’enllaç, donat que no tenen significat per sí mateixos, serveixen per enllaçar (copular) entre dues parts d’una frase. Fent una xicoteta interpretació d’aquesta funció dels verbs, i atenent a les notícies sorgides al voltant de l’acord de les Executives Nacionals de BLOC i Iniciativa, i de les derivades que açò podria tindre, ací teniu el meu repàs als verbs copulatius que ens poden servir per enllaçar ( o copular ) a les diverses parts i actors en aquesta nova situació:SEMBLAR O PARÈIXER: Sembla que les Executives han arribat a un acord. O almenys ho pareix.
ESTAR: Està tot decidit? No, o almenys no tindria que estar-ho. Estem d’acord?
SER: El BLOC és la força majoritària del valencianisme polític. Ho és.
RESULTAR: Resulta que el proper dia 19 hi ha Consell Nacional, màxim òrgan de decisió del BLOC entre congressos; i jo, modestament, a l’igual que la resta dels consellers nacionals del meu partit, tinc un vot per a eixe dia. Quants vots té cadascun dels qui parlaran, escriuran i dissertaran els propers 15 dies al voltant de la conveniència o no d’aquest acord, i sense la informació necessària i adequada? Til·la. Molta til·la.
4 comentaris:
Xè Rafa, no li pegues tantes voltes, pariu un pacte per a les municipals o no?
No crec que li pegue tantes voltes a res, no? Parle de temes de país. I això es decidirà el dia 19. Ni més ni menys. Com va dir Jordi Pujol: "això, no toca". Almenys ara.
No creia que el Jordi Pujol fora un referent per a tu......
El dia que va pujar a l'Aneto per convocar les eleccions em va guanyar. És un referent en molts aspectes; no en tots però sempre ha estat entre els meus predilectes. No tant en la part ideològica, com el personatge polític en ell mateix.
Publica un comentari a l'entrada