Arribe fa uns moments de les eleccions a Junta Directiva de la Unió Musical. Els resultats han fet que la candidatura encapçalada per José Vicente Pedrola haja sigut l'elegida, front a la presentada per Enrique Aragó, i així, el primer regirà el futur de la societat els propers anys. Li desitge el millor, i molta sort en el treball que li espera.
Com sabeu molts dels que em llegiu, el principal repte que tindrà que portar endavant serà la modernització de totes les infraestructures de la societat, així com la modernització de tot l'entramat social i musical, i adaptar-los al segle XXI. Molta feina.
Respecte al primer apartat,- i possiblement el més polèmic- , tindrà que fer front a una reforma del teatre de la societat per tal d'adequar-lo a les necessitats actuals, i aconseguir al mateix temps el finançament per a la segona fase del projecte, que de moment no ha entrat dins de les línies pressupostàries de la conselleria de cultura. Quasi res.
Però si el primer aspecte sembla complicat, en el segon - el social i musical-, tindrà que fer possible una unió - i mai millor dit-, del cos social que per desgràcia a patit massa tensions en els últims temps, afectant al desenvolupament normal i desitjable d'una societat del prestigi de la Unió. Unir i avançar. Una feina en la qual estic convençuts que tots els unioners i unioneres posarem els nostres esforços.
Com sabeu molts dels que em llegiu, el principal repte que tindrà que portar endavant serà la modernització de totes les infraestructures de la societat, així com la modernització de tot l'entramat social i musical, i adaptar-los al segle XXI. Molta feina.
Respecte al primer apartat,- i possiblement el més polèmic- , tindrà que fer front a una reforma del teatre de la societat per tal d'adequar-lo a les necessitats actuals, i aconseguir al mateix temps el finançament per a la segona fase del projecte, que de moment no ha entrat dins de les línies pressupostàries de la conselleria de cultura. Quasi res.
Però si el primer aspecte sembla complicat, en el segon - el social i musical-, tindrà que fer possible una unió - i mai millor dit-, del cos social que per desgràcia a patit massa tensions en els últims temps, afectant al desenvolupament normal i desitjable d'una societat del prestigi de la Unió. Unir i avançar. Una feina en la qual estic convençuts que tots els unioners i unioneres posarem els nostres esforços.
1 comentari:
La Unio avui ha donat una passa de cent anys mes i el dimecres el concert no s'hauria de suspendre per cap motiu. Visca la musica! Visca la Unio! I el barri del Remei!
Publica un comentari a l'entrada