Trobades a Gátova

Ahir vaig estar a Gàtova. El motiu de la visita va estar en la celebració de les Trobades d’Escoles en valencià, que enguany es faran allí al mes de maig. Represente al meu centre de treball com a mestre de música en la coordinació de la Trobada Musical, una proposta originària de la nostra comarca – que s’ha estès a d’altres- , i que complementa les activitats que es fan a les trobades.

Aquest poble és va incorporar fa poc de temps a la nostra comarca, després de pertànyer a L’Alt Palància, conscients que la seua relació fonamental es realitzava quasi sempre “cap avall”, cap a Llíria, la seua capitaleta natural. Un tema interessant, aquest de les comarques que algun dia tractaré.

Però anem per feina. El poble és menut, com són els pobles de la nostra Serra Calderona,, i s’han llançat a acollir un acte com el d’una Trobada. La veritat és que suposa un atreviment molt gran, donat la gran quantitat de gent que acull un acte d’aquest tipus, i més en un poble de muntanya amb espais limitats. Però s’han llançat, i me n’alegre, perquè – i ací està la molla de l’assumpte -, els grans pobles de la comarca governats pel PP no tenen cap intenció d’acollir una Trobada d’escoles en valencià. Així de clar, i ras.

Això no ho confirmaran en públic, però pareix que existeix una ordre des de l’executiva comarcal per evitar que es realitze ací. Molt trist, però real, i inexplicable també, perquè a altres comarques no existeix eixe problema.

Enguany mateix, el meu poble, Llíria tenia un element magnífic per dinamitzar i potenciar la ciutat: l’any Sant Vicent Ferrer. Un valencià de cap als peus, com ells no es cansen de repetir, i que feia els seus sermons en valencià. Hi havia millor any? Doncs res de res. Donant llargues i més llargues.

Per sort, va eixir Gàtova, com també va passar el mateix l’any passat amb Marines, tots dos, curiosament, castellanoparlants. Un digne exemple de quin tarannà demostren els governants d’eixos pobles menuts i quin el dels nostres pobles, “els grans” de la comarca. Vergonya, cavallers, vergonya!