
En certes èpoques de l'any sembla que el temps es para. Ocorre, almenys al meu entendre, poques vegades: als nadals, les falles, la pasqua i alguns dies del mes d'agost. Les coses que ocorren, pareix que ocorren menys, o almenys d'una forma menys important. Deixem d'atendre a la notícia, a la seua generació o a la seua lectura i interpretació, i ens dediquem a eixes coses que anomenem
personals. En definitiva ens dediquem a viure i a observar que realment la nostra intervenció temporal a la vida poc té que vore amb el moviment lent i progressiu del conjunt de la societat. Tal volta siga només una consideració personal però almenys, eixos dies, eixes èpoques, pareix que el món ralentitza el seu moviment com una mena de treva al seu caminar constant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada