Quan era menut em repetien eixa coneguda frase del titular amb el seu conegut final "... en el reino de los cielos", que venia a ser una mena de resignació davant l'adversitat d'una situació donada . I és que sempre hi ha motius per resignar-se i acceptar com arriben les coses.
Per exemple, pel que fa a la construcció d'una xarxa pública d'escoletes infantils a Llíria, una reivindicació històrica que mai s'ha portat a terme per molt diverses raons. Però això pareix que canviarà: d'ací a poc, podrem observar l'inici de les excavacions arqueològics al recinte de "La cultural", on es preveu la construcció de la primera d'elles, o almenys d'una.
Caldrà donar-li mèrits al govern municipal, però molts sabem els motius d'aquest suposat interés per l'educació pública ara al final de la legislatura, quan la situació és més que desesperant per a molts pares i mares que no troben plaça per al seus fills.
No s' ha mogut un dit en anys, i Llíria ha quedat com l'últim poble de la nostra comarca en promoure una escola infantil pública, encara que sirà pel model de la concessió administrativa. Els últims dels últims. Fins i tot els pobles més menuts ens han avançat en aquest aspecte, i el que és pitjor, tindrem que recuperar el temps perdut en la creació d'eixa xarxa de centres públics. Jo propose una bona font de finançament, que no em cansaré de repetir. Traspassem ja el conservatori a la xarxa de la Generalitat, i destinem eixos 800.000 euros que ens costa a l'any a la construcció d'eixa xarxa d'escoletes. No podem resignar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada