Anit vaig tindre l'oportunitat de compartir sopar amb els alumnes i professors de l'escola adults de Llíria. La jornada era doblement commemorativa; per un costat acabava el curs i per l'altre l'escola feia 25 anys d'existència.
Que un element viu i enriquidor com és l'escola faça 25 anys, suposa una celebració per tots. Una obvietat que es reforça amb la importància del seu treball de formació de milers de persones al llarg d'aquestos anys en ensenyaments elementals, titulacions acadèmiques i tallers diversos.
La voluntat de continuïtat d'aquest centre al llarg dels anys per totes les corporacions municipals que han passat per l'ajuntament, és evident. Un altra cosa és la seua implicació en la millora de les instal·lacions del centre.
Segons em comentaven alguns regidors, ja fa temps existia un projecte per a la construcció d'una escola d'adults, que amb un canvi de govern va desaparèixer pels calaixos. No importa ja de quin signe era aquell nou govern, que va tindre eixa classe "d'oblit" però evidentment la habilitació d'un edifici per a l'escola d'adults no era una de les seues prioritats.
Com tampoc ho sigué al seu moment el desmantellament de l'escoleta infantil que s'anava a muntar a "Villa Ángeles". No eren prioritàries eixes inversions, perquè en tenien d'altres.
Supose que amb el temps s'han donat compte de les seues errades, però qui ho ha pagat, com sempre, ha sigut el poble. Vint-i-cinc anys sense instal.lacions dignes no són de rebut, es mire pel costat que es mire. Perquè els baixos d'un pavelló esportiu no donen per a més de 1.000 alumnes de l'Escola de Persones Adultes.
Al final de tot açò, sempre parlem de prioritats. Perquè els diners són limitats, i cal decidir que fer amb ells. Posats a triar, i posant davant les prioritats, ho és molt més una Escola de Persones Adultes que, per exemple, una escola de dansa, que anem a construir amb diners dels fons estatals. Per exemple, només amb eixos diners, i amb el que es gasta el conservatori en dos anys, tindríem suficient per habilitar una nova escola. I al mateix temps, tindríem conservatori i escola de dansa, dins la xarxa de la Generalitat. Però com sempre, parlem de prioritats, i sobretot de criteri i trellat. Difícil, molt difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada