L'altre dia parlant amb unes persones majors comentava un d'ells: "a mí m'agrada vore el tour pels seus paisatges. Quina meravella!". L'home, ho comentava després de tindre una conversa típica per aquestes terres valencianes: la taronja no es val, no es trau profit de la terra, s'acaben els llauradors...i tota la filera de suposats i possibles que tots coneguem que roden per la nostra consciència col.lectiva ja fa molt de temps.
Tots sabem dels principals problemes del camp valencià, i aquell home major - llaurador encara- reconeixia, però també sabia -mira que curiós-, que eixos paisatges del tour no són casualitat, sino causalitat.
Coneixia perfectament els incentius del govern francés, - recolzat pels fons buscats a la U.E- , per mantindre en cultiu la major part dels seus camps, i el rendiment que d'això en trau.
Coneixia perfectament els incentius del govern francés, - recolzat pels fons buscats a la U.E- , per mantindre en cultiu la major part dels seus camps, i el rendiment que d'això en trau.
Aquells qui estan en contra d'una agricultura eternament subvencionada i grans amants del lliure mercat absolut s'agafaran del cap amb aquest tipus d'incentius i fórmules d'ajudes, però no deixa de sorprendre que siguen eixe tipus de lliberals els qui després s'envolten amb les nostres "velles glòries regionals" de barraques, taronges i albuferes, mentre abandonen i deixen perdre els nostres camps en mans d'un recorrent mercat internacional.
Tot no val, per suposat, però no deixa de ser interessant el model francés. Exportable o no, això el temps i les voluntats ho diran però el que hui és evident és la situació desastrosa del camp valencià. I alguna cosa caldrà fer.
1 comentari:
Més val subvencionar l'agricultura, pel seu valor ecològic, etnològic, econòmic i social, que als bancs i financers què, després d'haver provocat la crisi internacional que patim, continuen obtenint grans beneficis aprofitant-se d'ajudes i fons públics.
Una dona em va fer el mateix comentari sobre el Tour de França: "M'agrda vore el Tour pels paisatges que ixen". No puc reprimir de pensar: "Sí, pero tu ben bé que veneres la terra per al PAI".
El problema de l'agricultura valenciana és econòmic i de competència, sí, però també manca la consciència que té el llaurador francés i que ací s'ha perdut. Ningú s'estima la terra si no és per vendre-la i treure un bon grapat de diners. I el que és pitjor: la gent més jove no en vol saber res, mentre el nostre desgovern ni se'n recorda ni ofereix sol·lucions.
Publica un comentari a l'entrada