Valencianisme del segle XXI

Llisc l'escrit d'un puçolenc al voltant dels reptes del valencianisme del segle XXI. Em pareix molt interessant i encertat. Però em quede amb el primer fragment: el nostre president, el president Camps, amenaça amb reformar el nostre estatut  i equiparar-se a Catalunya, gràcies a aquell invent que es va traure de baix la mànega - la clàusula Camps-, que en teoria serviria per igualar-se a la resta d'autonomies en cas que tingueren més competències que la nostra. Collonut. Jo m'apunte. Però m'apunte ja. 

Comencem per pendre-li la paraula i exigim-li que la complisca, començant per igualar-nos a Catalunya en finançament. Però de veritat, no de boqueta, com sol fer ell. Vorem que opina el seu lider "nacional", Rajoy quan l'escolte dir el que ens ha dit per les nostres terres amb la boca xicoteta. Per això res més que millor que "reforçar" la seua proposta, i preparar una proposta a Les Corts per demanar tot el que ell diu i nosaltres desitgem ja fa molt de temps: un finançament just per als valencians. 

Així, s'acabaria amb el seu patriotisme de pandereta, que només busca confrontació i rivalitats, i aniríem a buscar el que realment ens interessa:  col·laboracions i simpaties. Per cert, em pareix molt encertada la resposta d'Enric Morera a la provocació per participar en l'homenatge que es fa cada any en la Diada de Catalunya. La dita diu, "valencians i catalans, cosins germans", i la família, quan millor es porte, millor anirà tot. Que prenga nota la quadrilla d'ineptes que ens governa, que es dedica a encendre focs en lloc d'apagar-los.