De l'AVE cap al nord o del famós corredor mediterrani, (tant me fa) molt s'està parlant aquestos dies. Així com l'altre dia explicava que no comprenia la priorització de l'AVE a Madrid davant la millora de la xarxa de rodalies, ara sí que comprenc la unanimitat en reclamar la creació d'eixe meravellós corredor mediterrani. D'Algesires a Istambul, que diria Serrat, pareix mentira que ara es donen compte de la importància de la connexió ferroviària de tot el front marítim de la Mediterrània.
I una vegada més els valencians ens quedem despenjats, perquè la reclamació que ara arriba, ho fa tard. Com recordava ahir Josep Melero, secretari d'organització del BLOC a una tertúlia de la cadena SER, el moment de reclamar eixe corredor, la eixida natural cap a Europa del productes valencians, era a l'any 2003, quan es discutia la planificació en matèria de comunicació per a tota Europa. Al respecte, vos recomane un escrit de Josep Vicent Boira, catedràtic de la Universitat de València, vertaderament interessant. En catorze pàgines fa un anàlisi que permeteu-me m'estalvie i que vos recomane descarregar i llegir amb tranquil·litat, simplement perquè ell ho farà millor que jo.
En el meu resum personal, jo trobe un fracàs. Fracassaren els nostre dirigents en el moment d'exigir el que ens corresponia, i fracassà també la nostra societat civil, - compte-, tancada en un període d'opulència i grans espectatives taulelleres que no han portat a cap lloc.
Ho dic, perquè com moltes vegades recorde, que és molt fàcil dir que tots som iguals i actuem de la mateixa forma. I això no és cert. Des del BLOC es porta molts anys reclamant eixes inversions en infraestructures ferroviàries, com ahir recordava Melero, amb l'exemple de la vergonyosa carència de la connexió del tren entre Gandia i Dènia, o l'objecte de l'escrit de hui, el tan nomenat corredor mediterrani. Compte, perquè ni tots som iguals, ni tots han reclamat en tot moment el que ara exigeixen en primera línia. Un altra cosa és que al seu moment, ni se'ns feu cas, ni es pogué escoltar com cal la nostra veu.Però això de les majories i les inèrcies ja sabem tos com funciona...
I una vegada més els valencians ens quedem despenjats, perquè la reclamació que ara arriba, ho fa tard. Com recordava ahir Josep Melero, secretari d'organització del BLOC a una tertúlia de la cadena SER, el moment de reclamar eixe corredor, la eixida natural cap a Europa del productes valencians, era a l'any 2003, quan es discutia la planificació en matèria de comunicació per a tota Europa. Al respecte, vos recomane un escrit de Josep Vicent Boira, catedràtic de la Universitat de València, vertaderament interessant. En catorze pàgines fa un anàlisi que permeteu-me m'estalvie i que vos recomane descarregar i llegir amb tranquil·litat, simplement perquè ell ho farà millor que jo.
En el meu resum personal, jo trobe un fracàs. Fracassaren els nostre dirigents en el moment d'exigir el que ens corresponia, i fracassà també la nostra societat civil, - compte-, tancada en un període d'opulència i grans espectatives taulelleres que no han portat a cap lloc.
Ho dic, perquè com moltes vegades recorde, que és molt fàcil dir que tots som iguals i actuem de la mateixa forma. I això no és cert. Des del BLOC es porta molts anys reclamant eixes inversions en infraestructures ferroviàries, com ahir recordava Melero, amb l'exemple de la vergonyosa carència de la connexió del tren entre Gandia i Dènia, o l'objecte de l'escrit de hui, el tan nomenat corredor mediterrani. Compte, perquè ni tots som iguals, ni tots han reclamat en tot moment el que ara exigeixen en primera línia. Un altra cosa és que al seu moment, ni se'ns feu cas, ni es pogué escoltar com cal la nostra veu.Però això de les majories i les inèrcies ja sabem tos com funciona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada