Enguany, com cada any tornen els ametlers. Anem a vore. Tornar, tornar,n o ho fan, perquè estan ahí però sí que torna la seua extraordinària floració. L'any passat ja vaig tindre l'oportunitat d'observar la seua evolució en el meu viatge diari a través de la nostra comarca, i enguany m'han tornat a trobar en mig del camí.
A la vora de les carreteres que marquen el meu dia a dia, o en qualsevol racó que menys ens puguem esperar, els podem trobar normalment abandonats. Records d'altres temps, quan el camp marcava el ritme vital i qualsevol racó o planta tenia una importància cabdal en l'economia dels nostres pobles, ara simplement ens serveixen per donar-nos moments de gran bellesa, i ajudar-nos en els nostres records i reflexions. Simplement; quasi res.
Però cada any tornen a brotar. Tal vegada per la seua inconsciència vegetal i el seu insaciable esperit reproductiu soltant un altra vegada les llavors. O tal vegada perquè esperen justícia d'un poble que els ha anat arraconant, per alternatives econòmiques "més rendibles". O tal vegada perquè eixa és la funció que els ha reservat la història. Estar al seu lloc cada any per colpejar la nostra consciència, una vegada i un altra.
Però igual tot és molt més senzill, les coses són més senzilles, i tot és meravellós i molt bonic. Per si de cas, la propera vegada que passeu pel costat d'un d'aquestos ametlers, dediqueu-li uns segons a reflexionar. Algunes vegades, funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada