Tots tenim dies. De bons, de mals, de dolents, o de molt pitjor. Hui m'ha tocat un dels últims, i no em queixe. Són les coses que té la vida, en un d'eixos dies que et planteges si són útils molts esforços que faç habitualment; si el treball i la dedicació tenen algun sentit quan les coses més important són simplement això, més importants.
Però després te n'adones que sí; que clar que sí val la pena lluita i defensar tot allò en el que penses i que sense dubtes pot servir per un demà molt millor per a tots. Sense dubtes, continuarem endavant.
1 comentari:
Ànim Rafa!
La tasca que portes a terme és imprescindible i insubstituible. No dubtes ni per un moment de la seua validessa!
Un abraç!
Publica un comentari a l'entrada