03 de juny 2011

Blackberry Fountain

Era d'esperar. Després de les eleccions tenia que començar la  "revolució popular", que posara en solfa tot el seu poder absolut a les institucions valencianes. Moltes vegades ho he dit, però no em cansaré de repetir que no m'agraden les majories absolutes, i molt menys les que s'estan desenvolupant a les nostres terres des de fa uns quants anys. Amb la cobertura de democràcia, es desenvolupen una sèrie de polítiques que res tenen a envejar a les dictadures comunistes que tant critiquen, o a les repúbliques africanes que tanta llàstima ens fan. Jo crec personalment que ací, a casa nostra han perfeccionat el sistema d'una forma magnífica, i cada volta més i millor. "El poble ens ha triat", i amb això pareix que tot està permés. El que no li expliquen al poble són totes les martingales que s'han gastat per arribar o conservar eixe poder absolut que tenen ara mateix. I així ens va. 
Però al que anava. El personatge: Blackberry Fountain i la seua intenció de carregar-se les línies en valencià. Jo ho esperava fa un temps. No se si d'aquesta mateixa manera, però ho esperava.  Tal vegada el meu pessimisme en aquest aspecte - la conservació del valencià- no ajuda molt a resoldre el tema, però utilitzant el que ens diuen ells "el poble els ha triat", i faran el que consideren. I això estan fent. Poc a poc com fins ara, o d'una forma menys estilosa amb aquest moviment del conseller, van complint el seu objectiu de reducció i laminació del valencià en tots els espais d'ús i aprenentatge.  
Cal tindre en compte que aquest conseller està d'eixida, i per tant, que siga ell el qui es carregue el mort en aquest tema, llibera al futur conseller o consellera d'una pressió més que suposada.
 Perquè, encara  que els valencianoparlants siguem una minoria al nostre propi país, que molts rebutgen  utilitzar-lo públicament en la vida quotidiana o que ens arraconen a través de decrets i més decrets, els va a costar un poc més d'una legislatura acabar amb tots nosaltres. La lluita, no és que acabe de començar; és que porta més de trenta anys, i d'això els que la vivim cada dia, tenim molta experiència. Que es preparen.