Hui he perdut una batalla. Que no una guerra. M'havia perjurat de no fer-ho, però hui, i després de quasi oblidar-me del pagament i tindre més d'una dificultat en fer el pagament efectiu, l'he domiciliat a ella: la taxa del reciclatge. Volia evitar-ho, esperant a fer el pagament a l'últim dia, com m'ha dit "l'indignat" poblano que m'he trobat a les oficines de la Diputació -¿quan acabem amb aquesta inutilitat de les diputacions?-
Però no. He perdut. He pagat i ho he domiciliat. Així de clar. No puc fiar-me de la meua memòria, fluixa quan toca soltar la mosca. Així que m'han caçat, i ara a continuar pagant. Bona jugadeta ens feres Manolin. Tu i la teua regidora del zero. Com la fanta, no te jode. Una fanta de quasi 80 euros. Enguany. I continuarà...
2 comentaris:
Ja ni ha prou de tanta demagogia!!!!. El que contamina paga, i les coses valen lo que valen. Tots volem una Llíria més verda i sostenible, i aixó hi ha que pagaro. Un altra cosa es que la Mazzolari diguera que al poble no li anava a costar res, i ja veus si li consta. Cada vegada més. Dons he ho teniu molt fácil: moció demanant la dimisió, o en el seu cas, el cese de la regidora per haver mentit al poble, i si no fan cas, doncs ha seguir reclamant la dimissió plenari darrere de plenari.
Ah, per cert, una batalleta perduda ... MES.
Ës cert que qui contamina té que pagar, però Llíria no tenia que fer-ho per suportar almenys 20 anys una planta de tractament de fems. No és just. Cal educar la gent en el reciclatge i fer molta pedagogia al respecte. Sobretot perquè si la gent continua pensant que com ja paga pel reciclatge no cal reciclar, i cada any el rebut serà més alt.
La dimissió de la regidora s'ha demanat més d'una vegada per la seua nefasta gestió de l'urbanisme de Llíria, però... açò és així: 11-10.
Perduda una batalla, la guerra continua.
Publica un comentari a l'entrada