Vivim moments difícils i complicats. Puc comprendre perfectament les persones que no veuen la llum per cap lloc i observen com un dia darrere d'una altre les notícies li donen un nou colp en forma de supressió de drets, retalls en benestar i falta de confiança en el futur personal, fonamentalment el laboral.
Ho comprenc perquè jo també observe amb preocupació quina societat li estic deixant a la meua filla acabada d'arribar al món, i quin futur li espera a curt termini. Desesperant, ho se. Però és a partir de l'acceptació personal de tots i cadascun dels afectats per les situacions, quan cal passara a la reflexió deixant de banda les visceralitats. I d'ací a dos possibles camins: l'acceptació com irremeiable del que està passant o el treball pel canvi i la reversió del que vivim.
En el meu cas opte per la segona. No considere acceptable que tot el que ens està passat és inevitable i no tenim altre camí possible, perquè simplement no m'agrada el model cap al quan ens porten. Em resistisc a pensar que la meua societat, com a extensió de la societat europea, vol que els seus fills visquen pitjor que els seus pares, sense que els pares actuen per canviar-ho d'alguna forma. Hi ha altres camins, però cal creure i lluitar pe ells.
5 comentaris:
I quina reflexió fas sobre el fet de que has tardat un mes i mig en publicar un nou escrit???
No és eixe un eixample de productivitat, mentres en l´Ajuntament continuen les barrabasades Peperes¡¡¡
Como deia aquell: sense acritud, per supost
La primavera te eixes coses, Compromis (Rafa i Paco) es relaxen i pasen de tot, el PP apuja la jornada laboral mentres es carrega el concurs de interprets pero sí te diners per a un curs de labors tradicionals (clar com tot el mon va a acabar en paro, per a que vagen practicant) , el PSOE es centra en criticar a Rajoy lliria no els importa, el MOVE no es movelitza i EU sols pensa en andalucia.
Menys mal que finalment presentaran el projecte de posada en funcionament de la planta de tractament que portem 4 anys pagant. (ironia pura)
Ningú recorda el IBI, les families embargades, els nous PAIS que volen aposar en marxa, els que no volen paralitzar, ací en Lliria tot es gastar i malgastar, i els politics reflexionant sobre el verd de les oliveres o el taronja dels tarongers.
PD: Ah i el ecoparc mobil que adorna la plaça major i fa ombra als nostres benvolguts llirians.
Sempre ens quedarà el valencia i Pelegrino.
Estimat Manel, et dic el mateix que al qui entra poc per ací i no sap perquè aquest espai. Aquest és el MEU espai, i jo decidisc quan i perquè escric. Si vols fer seguiment de la nostra activitat pública recent et convide a visitar les webs de Compromís, twitter o apuntar-te a la nostra llista de correu. Crec que tindràs informació més que sobrada de tot el que fem i el que podem fer, si ens ajudeu els veïns. Per aixxò et convide a fer-nos propostes i sol.licituds, com així fan altres veïns. Moltes gràcies i a la teua disposició.
Per cert, torneu a llegir els escrits. El doble ús del llenguatge és molt ric.
No menys estimat Rafa.
Tal volta tens raó en allò que dius que aquest és el teu Blog i escrius el que vols, jo, aprofinatan-me del teu taranà, segueisc el mateix principi, dic el que pense, i si te molesta hem dispenses,o no (a mi me dona igual) però como tu compendrás la pàgina de l´ajuntament no es massa informativa, soles es autobombo del govern, i en estes pàgines me encanta opinar.
Lo dit, a treballar, que ja saps como quedaren els "brotes verdes" d´aquella.
Informació del que fem i el que proposem:
http://compromisperlliria.blogspot.com.es/
http://lliria.compromis.ws/
Publica un comentari a l'entrada