Ens aquestos dies de festes de Reis, començarà el repartiment de la cinquena revista de l’ajuntament (el BIM). Res nou baix el cel, com diu el nostre article. El mateix seguit d’escrits de propaganda a tot color, l’alcalde per totes bandes (40 fotografies hem contat), el missatge grandiloqüent i tot un seguit d’articles de palla per ocultar el què tots sabem: hem perdut quatre anys. La nostra ciutat continua abandonada per part d’una Generalitat que tira amb pólvora de rei en totes les seues campanyes de propaganda, i oblida i restringeix les necessitats bàsiques del poble. Amés el govern municipal continua amb la seua política d’oposició a l’oposició negant el dret a qualsevol crítica, obstinant-se en missatges absurdes: “volen parar Llíria”.
Només caldrà desitjar a eixos mags que diuen que arriben de l’orient, que ajuden a tots aquells patidors de les injustícies comeses pels dirigents populars, a col·laborar en el canvi en el govern de les nostres terres. Recordem: entre tots ho farem tots.
Per cert, aprofitaré per donar la benvinguda a tots aquells que visiten aquest bloc per primera vegada, gràcies a la publicació de l’adreça a diversos mitjans, perquè des d’ací, el canvi també ha començat.
Només caldrà desitjar a eixos mags que diuen que arriben de l’orient, que ajuden a tots aquells patidors de les injustícies comeses pels dirigents populars, a col·laborar en el canvi en el govern de les nostres terres. Recordem: entre tots ho farem tots.
Per cert, aprofitaré per donar la benvinguda a tots aquells que visiten aquest bloc per primera vegada, gràcies a la publicació de l’adreça a diversos mitjans, perquè des d’ací, el canvi també ha començat.
3 comentaris:
Pablo Molina:
La izquierda no ha estado nunca dispuesta al debate de ideas. Lo suyo es acallar al discrepante para hacer valer su propio discurso y que sea asumido por la masa de forma acrítica. Pero no es sólo una cuestión de vocación totalitaria, que por supuesto también; es que sus ideas –llamémoslas así– no soportan la confrontación seria con la realidad, y al menor pescozón dialéctico se vienen estrepitosamente abajo. Entre apuntalar su discurso con rigor intelectual o demonizar al hereje, lo más cómodo es optar por lo segundo. Evita uno ciertos sofocos para los que nunca se está lo suficientemente preparado.
Si senyor, tota una declaració. Gràcies pel seu comentari
Com diría Eduardo Galeano, tot depen del punt de vista de l'observador. "Y desde el punto de vista de un gusano, un plato de fideos es una orgía; donde los hindúes ven una vaca sagrada, otros ven una gran hamburguesa".
Pense que les acusacions que el periodista Pablo Molina, desde el seu subjectiu punt de vista, atribuix a l'esquerra són més pròpies de la condició humana que de corrents polítiques. De tota manera, és un discurs que no aporta res interesant i que sempre m'ha semblat absolutament innecesari. Si d'alguna cosa estem sobrats per estes terres és d'enfrontaments i divisions. Tinc la sensació que aquest home no pasarà a la història ni guanyarà mai el premi nobel de la pau. No vos sembla?
Algo més interesant?
Publica un comentari a l'entrada