¡QUE VIENEN LOS ROJOS!

A uns dels meus iaios li va tocar patir la Guerra Civil al front de Teruel. Sí, com molts podrien pensar va ser dels qui pergueren la guerra, encara que en una guerra tots perdem, i més una guerra civil. Em contava de xicotet que quan entraven a un poble la gent s'amagava al crit de: "¡Que vienen los rojos!" perquè clar, els havien posat al cap que els republicans eren com el dimoni, amb cua i tot, i s'extranyaven al vore que eren "persones normals". El cas és que setanta anys després de tot allò encar s'utilitzen missatges del mateix tipus en unes eleccions locals i autonòmiques. Crear por en la gent davant d'una opció política, és indigne i dona molt poca credibilitat a aquells qui fan eixos comentaris. Por a perdre el poder és el que tenen i utilitzaran qualsevol mitjà per desacreditar als demés. Cadascú tria la seua via. Com sempre, l'última me la guarde per al final:

Les disculpes per fets mal fets i reprobables, es presenten a qui li correspon i ja s'han donat. Al BLOC assumim les campanyes pròpies i assumirem les seues conseqüències el dia 28 en cas de no guanyar. Com se perfectament que aquest blog el llig més gent de la que pareix, ahí queda, perquè deixen també de mentir i equivocar.