EL GRAN TEMA

Ho sent, he tardat. Com altres vegades una cosa porta a l'altra, i a l'altra... Hem guardava un temeta molt interessant que vaig viure l'altre dia "en vivo y en directo" (perquè canal9 no fa programes com aquells?). Assistint a una entrega de premis, em vaig trobar a l'acabar, -i com sol ser costum al nostre ajuntament amb el govern popular- en mig d'una picadeta envoltat de quatre directors de banc. Quatre. Estirant per ací, i per més enllà, els quatre es mostraven seriosament preocupat pel GRAN TEMA. Efectivament, l'immobiliari. Estaven seriosament preocupats, no pel moment actual, ni el proper any. La seua preocupació era el 2009. Sense amagar-ho reconeixen les burrades que s'han fet -i que continuen- sense cap control per tots els llocs del País Valencià, i que ens va costar superar-ho. Els pisos no es venen, com tot el món reconeix, però encara s'està construint perquè tots eixos projectes estaven en marxa. Milers de pisos que estan encara guardats i que esperaven el moment d'especular es van a juntar amb tots els projectes que hui s'estan fent i que tindran el seu moment màxim al 2009, segons ells. Cal reconéixer que ells mateixos es tiren les culpes, a l'haver donat crèdits "a gatets i gossets", i en condicions que difícilment s'hagueren donat en altres moments i situacions, però l'aixeta s'ha tallat i difícilment ara donarien crèdits amb tantes facilitats com fa uns mesos o anys. No volen més pisos, i li tene pànic a una paraula: MOROSITAT. Els bancs, realment no volen pisos, volen diners, que la gent no té. En un moment de la conversa, el director que tenia més experiència en banca comentava que aquesta situació li recordava a la reconversió industrial de principis dels 80. En paraules d'ell, va ser duríssima en la zona on la va tocar viure-la per la quantitat de treball relacionat en el metall, punt fort d'aquell problema. I es preguntava si arribaria a tant. Esperem que no, però per si de cas no estaria mal preguntar-se si el sistema productiu valencià està preparat per al futur, o només s'ha dedicat a viure el present "que mañana ayunaremos" com feia la cançoneta que cantava jo mateix al cor de xiquet. Demà, més. Segon capítol.